Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Jos
Ciutat
Capital de l’estat de Plateau, Nigèria, a l’altiplà de Jos, a la riba del riu Delimi.
És centre de comunicacions enllaçat per ferrocarril a Port Harcourt, a 608 km, on són enviats l’estany i la columbita obtinguts en les mines properes i refinats en installacions recents, per tal d’exportar-les a Europa Hom hi explota també dipòsits de caolí per a la indústria ceràmica
Arres de Jos
L’església de Arres de Jos (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Barri
El més baix dels dos barris en què es troba dividit el poble d’ Arres (1 267 m alt.), damunt la riba dreta de la Garona (Vall d’Aran).
Aquest nucli és la seu del comú Església romànica de Sant Fabian
Arres
El poble d’Arres de Jos o de Baisch
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon Formà part del terçó de Lairissa inicialment dit de Bossost i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres 1298, quan es menciona el cònsol Bernat d’Arres en una reunió de cònsols de la Vall i Darres, i ja al segle XIII existien els dos nuclis d’Arres Sobiràs Arres de Sus i Arres Sotiràs Arres de Jos, puix que el 16…
herbafam
Herbafam
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les plantaginàcies, sovint cespitosa, de 10 a 40 cm d’alçària, tomentosa i blanquinosa, de fulles lanceolades i de flors i fruits en espiga llarga.
Es fa en pedregars, espones, vores de camins, etc
herba ventolera
Herba penyalera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o lanceolades i de flors purpúries en verticil·lastres.
Apareix en vores de camps i de camins, en terrenys àrids, etc
herba fetgera
Herba fetgera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, acaule, d’arrels fibroses, de fulles trilobulades i cordades a la base i de flors llargament pedunculades, amb sis tèpals blavosos o blancs.
Creix en obagues, boscs i boixedes de muntanya Ha estat aplicada contra afeccions del fetge
herba de la marfuga
Herba de la marfuga
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia d’arrels fasciculades i tuberoses, de la família de les aristoloquiàcies, de tiges flexuoses de 20 a 80 cm, de fulles cordiformes i crespes, de flors brunes i de fruits capsulars.
Es fa en vessants pedregosos i assolellats, a la península Ibèrica i regions veïnes Havia estat emprada per a combatre certes epizoòties
altiplà de Bauchi
Altiplà
Àrea muntanyosa de la regió sudanesa de Nigèria, formada per un altiplà de gneis del qual sobresurten altiplans residuals o monadnocks
de granit, que arriben fins a 1780 m d’altitud.
És l’indret més important d’Àfrica en l’explotació de cassiterita, de la qual hom extreu l’estany Hi ha també importants mines de columbita Els centres econòmics més importants són Jos i Bauchi