Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
savina turífera
Botànica
Arbre de la família de les cupressàcies, de fins a 20 cm d’alçària, però sovint més baix, dioic, de capçada piramidal, de fulles esquamiformes decussades, verdes tot l’any, i de gàlbuls globosos, de color blau negrós i recoberts de pruïna.
La seva àrea de distribució abasta zones de la península Ibèrica, dels Alps occidentals i de l’Atles Als Països Catalans, només es troba a l’Alcalatén i al Racó
savina de muntanya
Botànica
Arbust perennifoli i dioic, de la família de les cupressàcies, generalment baix, amb fulles esquamiformes decussades i amb gàlbuls globosos o oblongs, d’un blau negrós i pruïnosos.
Es fa per damunt dels 1 000 m, a les serralades de la regió mediterrània
ginebró
Ginebró
Malcolm Storey (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Arbust semblant al ginebre, però de port petit i arraulit; és una subespècie nana de la família de les cupressàcies.
Es fa només a l’alta muntanya
càdec
Branca de càdec
Jean Tosti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre, de la família de les cupressàcies, sovint en estat arbustiu, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa.
Els càdecs, semblants als ginebres, abunden als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània La seva fusta és molt dura i inalterable Per destillació de troncs i arrels dóna un líquid xaropós i fosc, l' oli de càdec , ric en resines, cadinè, etc, emprat en medicina
savina
savina turífera
© Fototeca.cat
Botànica
Petit arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, de fins a 8 m d’alçària, sovint en estat arbustiu, amb fulles linears punxegudes en les plantes joves i amb fulles esquamiformes imbricades en les plantes adultes.
És monoic i fa gàlbuls globosos i de color vermell fosc un cop madurs Creix en roquissars, alzinars esclarissats, darrere dunes litorals, etc, a la regió mediterrània
ginebre
Branques de ginebre amb gàlbuls
Ronja Addams-Moring (cc-by-3.0)
Botànica
Arbust o petit arbre dioic, de la família de les cupressàcies, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, i amb una ratlla blanquinosa a la cara superior.
Les llavors i la polpa que les envolta formen l’anomenat ginebró , emprat en la fabricació de licors N'hi ha al Principat i al País Valencià, sobretot a la muntanya mitjana
cupressàcies
Botànica
Família de coníferes que comprèn arbres i arbusts perennifolis de fulles oposades o verticil·lades, petites, esquamiformes, aciculiformes de joves, i de flors unisexuals disposades en estròbils esquamosos, sovint lignificats els corresponents a les flors femenines.
Cupressàcies més destacades Chamaecyparis camecíparis Cupressus sempervirens xiprer , xifrer Juniperus communis ssp communis ginebre , ginebró, ginebrer Juniperus communis ssp nana ginebró Juniperus oxycedrus càdec , ginebre, ginebró Juniperus phoenicea savina , sivina Juniperus sabina savina de muntanya Juniperus thurifera savina turífera Thuja orientalis tuia
arbre
Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…
gàlbul
Botànica
Fruit fals (pseudocarp) esferoidal, carnós i indehiscent, amb aspecte de baia, propi del gènere Juniperus (ginebres, càdecs i savines).
Juníper Serra
Retrat anònim, fet a Mèxic, de Juníper Serra
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom amb què és conegut Miquel Josep Serra i Ferrer, franciscà, fundador de les missions franciscanes de l’alta Califòrnia.
Estudia al convent de Sant Bernardí de Siena de Petra, a Mallorca Entrà a l’orde dels menors l’any 1730, al convent de Santa Maria dels Angels de Jesús a les rodalies de Palma, on professà el 1731 i canvià el nom de Miquel Josep pel de Ginebró, més conegut per Juníper Probablement el 1737 fou ordenat de sacerdot Del seu primer ensenyament filosòfic al convent de Sant Francesc, es conserva un recull, del 1744, de sermons inèdits, Compendium scoticum , en català dialectal, que restà inèdit Continuà els estudis de teologia, a la Universitat Lulliana, on es doctorà el 1742, i en regentà la…