Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Lusàcia
Regió
Regió d’Alemanya que s’estén sobre el NE de Saxònia, el S de Brandenburg i una part de la Baixa Silèsia.
L’Alta Lusàcia, elevada a 500 o 600 m, és de sòl granític hom hi ha desenvolupat fortes indústries, sobretot tèxtils, a Görlitz, Löbau, Bautzen, etc La Baixa Lusàcia és una regió plana, on abunden els boscs, i també industrialitzada Al segle IX era habitada per tribus eslaves sòrabes, que foren sotmeses i cristianitzades pel marcgravi Geró, l’any 963 Dominada pels polonesos 1002-31 i després per diferents marcgravis germànics —que prohibiren als habitants l’ús de la llengua pròpia i les reduïren a servitud—, la situació millorà en ésser la Lusàcia incorporada a Bohèmia 1368 El 1635, per la…
Neisse de Lusàcia
Riu
Riu de l’Europa centreoriental, afluent per l’esquerra del riu Oder (244 km de longitud i 4.650 km2 de conca).
Neix a Bohèmia, Txèquia Juntament amb l’Oder, gran part del seu curs configura la línia fronterera entre Polònia i Alemanya establerta pels acords del 1950 Oder-Neisse
Bautzen
Ciutat
Ciutat d’Alemanya, al land
de Saxònia, situada sobre el riu Spree, als contraforts dels monts de Lusàcia (42 688 h [2002]).
És un nucli industrial i un centre menestral ceràmica La població, al peu del castell d’Ortenburg, s’anà desenvolupant fins a adquirir categoria de ciutat pels volts del 1200 És la capital de l’Alta Lusàcia i el centre cultural dels sòrabs Institut d’Etnologia Sòraba, Institut d’Estudis Sòrabs
Moritz Willkomm
Botànica
Botànic alemany.
Estudià medicina i ciències naturals a Leipzig Viatjà repetidament per la península Ibèrica i també per les Balears 1873 És autor de Zwei Jahre im Spanien und Portugal , 1847-49 Prodromus Florae Hispanicae 1861-80, en collaboració amb JLange, que és encara avui el recull florístic peninsular més complet Illustrationes florae Hispaniae Insularumque Balearium 1891-92, un suplement al Prodromus 1893 i, pòstumament, Grunzuge der Pflanzenverbreitung auf der iberischen Halbinsel ‘La distribució geogràfica de les plantes a la península Ibèrica’, 1896, que influí poderosament la geobotànica ibèrica…
Hermann Ulrici
Filosofia
Filòsof i crític alemany.
Professor a les universitats de Berlín 1833-34 i de Halle 1834-84, dirigí la Zeitschrift für Philosophie und philosophische Kritik 1847-79 En la seva filosofia teista i pietista, pròxima a la de JHFichte, s’oposà al hegelianisme i al darwinisme La seva crítica literària s’ocupa, sobretot, de la figura de Shakespeare Entre les seves obres destaquen Das Grundprinzip der Philosophie ‘El principi fonamental de la filosofia’, 1845-46, Glauben und Wissen ‘Fe i coneixement’, 1858 i Abhandlungen zur Kunstgeschichte als angewandter Ästhetik ‘Contribució a la història de l’art com a estètica aplicada…
Georg Wenzeslau von Knobelsdorf
Arquitectura
Arquitecte alemany rococó.
Influït pel classicisme d’APalladio i de l’estil de Versalles Amic de Frederic II, que el nomenà arquitecte de la cort Féu el palau Sans-Souci a Potsdam 1745-47, inspirat en el Grand Trianon Construí també l’Òpera de Berlín 1741-43
marcgravi
Història
A l’imperi Carolingi i al Sacre Imperi, títol donat als funcionaris o als comtes encarregats de comandar les tropes i d’administrar justícia en una marca o província fronterera.
Jeràrquicament inferiors als ducs, els marcgravis arribaren a ésser gairebé tan poderosos com ells i a gaudir d’una situació de semiindependència respecte a l’emperador quan el marcgraviat esdevingué hereditari Els emperadors saxons crearen nous marcgraviats Marca Danesa, Mísnia, Lusàcia o Marca Oriental, Marca Oriental Bavaresa, Aquilea, Verona, Carniola i Estíria Els marcgravis de Lusàcia, Moràvia i Namiar esdevingueren prínceps del Sacre Imperi, i els de Brandenburg i Mísnia assoliren més tard el títol d’electors Els prínceps de Baden portaren el títol marcgravial…
Wettin
Llinatge alemany que regnà a Mísnia, Turíngia i Saxònia des del 1130 al 1918.
El seu genearca conegut és Burcard I Bucco, o Buzic, marcgravi de la Marca Soràbica i comte de Grabfeld mort el 908, possiblement besavi de Teodoric I de la tribu dels Buzici mort abans del 976, comte de Hassengau, el qual fou pare de Dedo I mort el 1009, comte de Hassengau, que engrandí els seus territoris cap a l’E a expenses dels eslaus El seu fill Teodoric II mort l’any 1034, comte de Hassengau i Eilenburg es casà amb l’hereva del marcgraviat de Mísnia Tingué dos fills, Dedo II d’Eilenburg mort el 1075, comte d’Eilenburg, que obtingué 1046 del rei germànic la Marca Oriental Saxona Ostmark…
Benedikt Reid
Arquitectura
Arquitecte d’origen alemany o txec.
Treballà en la construcció del Castell de Praga del 1487 al 1511, on féu la Sala de Ladislau, l’espai interior més vast de l’Europa central 62 m × 15 m × 13 m, amb volta de nervis dinàmics Influí en l’arquitectura de Saxònia i Lusàcia
Boleslau I de Polònia
Història
Duc (992-1024) i primer rei de Polònia (1024-25).
Obtingué l’erecció de l’arquebisbat de Gniezno 1000 S'apoderà de Cracòvia — definitivament unida a Polònia — , Silèsia, Lusàcia, Moràvia i Bohèmia 1003, conquestes que, excepte Bohèmia, li foren reconegudes, a canvi de rebre'n vassallatge paus de Magdeburg i Bautzen, 1013 i 1018, per l’emperador Enric II, a la mort del qual es coronà rei de Polònia