Resultats de la cerca

Debutà a Brusselles 1834 actuà a París amb CGrisi i hi debutà com a coreògraf Visità els EUA 1839-41 i estudià amb AVestris Actuà a Madrid —d’on hagué d’anar-se'n a causa d’un duel— i el 1847 a Peterburg l’èxit assolit l’induí a establir-s’hi fou mestre de ball de l’Escola Imperial de Dansa des del 1859 i esdevingué el coreògraf més cèlebre del seu temps les seves creacions de ballets de Čajkovskij El llac dels cignes, El trencanous, La bella dorment encara són emprades La seva filla Marie Petipa Peterburg 1857 — París 1930 i el seu germà Lucien Petipa Marsella 1815 — Versalles 1898 també…

Començà polemitzant amb el felibritge, amb el qual es comprometé més tard La seva obra aconseguí audiència popular Escriví Vida d’una gorrina 1842

Monjo benedictí de Solesmes, estudià sobretot la història del monestir de Silos i els seus manuscrits visigòtics Investigà l’antiga litúrgia hispànica, de la qual edità fonts importants Le Liber Ordinum 1904 i Le Liber Mozarabicus Sacramentorum 1912, on féu també una descripció de molts manuscrits litúrgics visigòtics

Estudià al Conservatori de Bucarest i el 1945 ingressà al de París, el primer premi de composició del qual guanyà el 1949 A l’École Normale de Musique de París estudià direcció amb Jean Fournet Amplià la formació amb Messiaen, Boulanger i Honegger Des del 1950 formà part del Groupe de Recherche de Musique Concrète Cofundador i primer director 1954-69 de l’emissora France Musique, els anys 1956-66 fou director musical dels Ballets de Paris de Roland Petit El 1963 fundà el grup Ars Nova, dedicat a la interpretació de música contemporània Professor a la Universitat de Stanford 1970 i al…

Estudià astronomia amb Tycho Brahe, i descobrí, independentment de Galileu i un quant temps més tard que ell, l’existència dels quatre satèllits més grossos de Júpiter

Cursà els primers estudis musicals a Buenos Aires i amb nou anys tornà a Barcelona, on, a l’Escola Municipal de Música, estudià amb Ibarguren, Pellicer, Lamote i Nicolau Actuà com a violinista, i el 1915 es presentà amb èxit al Palau de la Música Féu gires per Europa i diversos països d’Amèrica El 1921 s’establí a Mèxic, on residí del 1921 al 1925 en aquest país fundà una orquestra, que també dirigí, i exercí de professor de música Féu noves gires pels EUA i Cuba, i el 1926 fixà la seva residència a París És autor d’una sèrie de peces per a piano, que titulà Quadrets de la Costa Brava ,…

Estudià a Haarlem i a les acadèmies d’Amsterdam i de Munic Impressionat per l’art romànic i el gòtic, representà el realisme en l’escultura neerlandesa evolucionà després cap a l’expressionisme Adquirí la seva plenitud cap a l’any 1945, en crear monuments que glorifiquen l’esperit de resistència dels Països Baixos davant la invasió alemanya Hi ha una obra seva al museu d’escultura a l’aire lliure d’Anvers

Com a cònsol francès, residí més de deu anys a la península Ibèrica, es distingí per la seva activitat d’hispanista i exercí una certa influència a Catalunya Collaborà a “La Veu de Catalunya”, escriví La Catalogne et les germanophiles , text bilingüe francès-català sobre la Primera Guerra Mundial, en el qual atacà Eugeni d’Ors traduí Góngora i El català de la Manxa , de Rusiñol, i deixà assaigs com Le bienheureux Raymond Lulle 1900, La fin de l’empire espagnol d’Amérique 1922 amb pròleg de Charles Maurras, etc La seva obra de creació, en occità, comprèn poemes com Plòu e souleio 1890, La…

Nebot de Narcís Verdaguer i Callís  i germà de Joaquim Verdaguer i Travesí Es formà a Segòvia, on el seu pare, Magí Verdaguer i Callís , fou catedràtic d’institut Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novella i un recull poètic Es llicencià en dret a Barcelona 1914, però no exercí Treballà a El Día Gráfico i La Vanguardia des del 1915, on Gaziel li encomanà la crítica literària Puig i Ferreter a Servitud el descriu amb el nom de Veguer Fundà la revista Mundo Ibérico 1927, relacionada amb el grup avantguardista del Ateneíllo de Hospitalet, agrupat entorn de Rafael Barradas Com a…

Fou convocat per primera vegada l’any 1996 Relació d'obres i autors guardonats 1996 Versos i contracants , de Víctor Obiols 1997 Els grills que no he matat , de Jordi Julià 1998 Almadrava de Roma , de Francesc Burguet 1999 La nit sense alba , de Txema Martínez 2000 Les lentes illusions , de Josefa Contijoch 2001 Música i escorbut , d’Anna Aguilar 2002 Pavelló d’Orient , de Joan Baptista Camps 2003 Devora l’estimball , de Josep Tuset 2004 El cercle de les ànimes , de Júlia Zabala 2005 Desdiments , de Josep Domènech 2006 Domèstica veritat , de Joan Duran 2007 desert 2008 revocat 2009 La…