Resultats de la cerca

El sector meridional és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Dosaigües Més de la meitat del territori és coberta de matollar El regadiu es poc estès hortalisses, blat, blat de moro i arbres fruiters, i aprofita l’aigua del riu El secà, molt extens, és dedicat a cereals, garrofers, oliveres i vinya Hi té encara importància la ramaderia ovina La població ha sofert una forta emigració fins els anys seixanta tanmateix els anys setanta s’ha recuperat parcialment gràcies a la proximitat de Bunyol, que ha diversificat les activitats econòmiques dels habitants El poble 1 094 h…

Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment, d’Alzira Comprenia la Ribera, excepte la vall Farta Càrcer, Sumacàrcer, Beneixida, Cotes i Alcàntera de Xúquer, i Sallent de Xàtiva, que eren de la governació de Montesa, i l’Énova, Sant Joan de l’Énova, Rafelguaraf, Manuel, la Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, que pertanyien a la de Xàtiva en canvi, Iàtova, Macastre i Alboraig, de la Foia de Bunyol, i Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, de l’Horta, eren compreses en aquesta mateixa governació Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió…

Les serres d’El Tejo i de les Cabrelles, a l’W del terme, el separen de la Plana d’Utiel i formen el límit històric entre el País Valencià i Castella Al N, limita amb la comarca dels Serrans i al S, amb la serra de Malacara El 75% del territori, molt muntanyós, era ocupat fins l’incendi del 1994 per 7 900 ha de pinedes i matollar Aquest any l’àrea conreada es limitava a 2 128 ha treballades per uns 40 agricultors 14% dels actius, de les quals 2 020 de secà amb 1 000 ha d’ametllers i 690 ha de vinya i 108 de regadiu horta Una cooperativa vinícola comercialitza el vi de la localitat La…

Cap de comarca, Xiva Al nord una sèrie de turons la separen del Camp de Túria, i al nord-est és limitada per la serra de Los Bosques, divisòria amb els Serrans La serra de les Cabrelles, límit històric amb Castella i límit actual amb la Plana d’Utiel, és el límit occidental, i el Xúquer la separa, al sud, de la Vall de Cofrents i de la Canal de Navarrés A llevant, el límit comarcal i lingüístic amb l’Horta i la Ribera Alta són més imprecisos El sector occidental de la comarca, per sota dels 400 m d’altitud, és de transició entre les serres interiors i la plana d’Horta, i forma un piedmont…

El seu fill Pere Mercader mort el 1278 fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona 1251 i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader mort el 1328, senyor del castell de Bellreguard 1284 Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs mort el 1378, jurat de València 1364, doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet mort el 1420, que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis mort el 1429, que fou pare de Berenguer Mercader i Miró , que adquirí les…

El títol passà als Milà d’Aragó, als Roca, als Mercader i als Santonja, marquesos de Villagracia El vincle de Bunyol havia estat fundat el 1467 per Berenguer Mercader i Miró