Resultats de la cerca

Fill de Jordi Maragall i Noble Doctorat en ciències econòmiques per la UAB i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la New School for Social Research de Nova York Fins l’any 1976 treballà de funcionari tècnic al gabinet de programació de l’ajuntament barceloní Participà activament en el Front Obrer de Catalunya des de la seva creació 1961 i prengué part en la fundació de Convergència Socialista de Catalunya 1974 i del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC Tinent d’alcalde durant el mandat de Narcís Serra i Serra 1979-82, aquest any fou nomenat alcalde, càrrec…

A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques  1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…

Fill de Jordi Maragall i Noble i germà de Pasqual Maragall i Mira Economista de professió, del 1958 al 1970 treballà per a empreses publicitàries Aquest any entrà a l’Ajuntament de Barcelona, dins del qual fins el 2003 ocupà diversos càrrecs tècnics i polítics en el Partit dels Socialistes de Catalunya , partit del qual fou cofundador el 1976 i membre de la comissió executiva Exercí, entre d’altres, els càrrecs d’economista del Gabinet Tècnic de Projectes, director general de l’Institut Municipal d’Informàtica, gerent de l’Institut Cartogràfic de Barcelona, regidor…

Fill de Joan Maragall Es llicencià en dret i filosofia a Barcelona 1928-32 Deixeble de Serra i Húnter, Joaquim Xirau i Joaquim Mirabent, rebé la influència d’Ortega y Gasset, Zubiri i Francisco de Cossío Fou professor de l’Institut-Escola 1932-35 i de la Universitat Autònoma republicana fins el 1939 Després de la guerra es dedicà al món del comerç, fins el 1977 A partir de la dècada de 1950 collaborà a Convivium , El Ciervo ,  Destino i, posteriorment, a Serra d’Or , La Vanguardia , Avui , El País i d’altres Publicà Balanç de la Universitat Autònoma 1969 i El pensament filosòfic…

Fill del poeta Joan Maragall Deixeble de Gargallo i de Francesc d’A Galí a l’Escola Superior dels Bells Oficis Viatjà per Itàlia 1923, exposà a Barcelona i residí a París entre el 1928 i el 1933 El 1937 feu a Barcelona el bust de Lluís Companys, i el mateix any marxà a Veneçuela, contractat com a professor de l’Escuela de Bellas Artes de Caracas Hi desenvolupà un art monumentalista robust i estàtic, representant de l’escultura oficial El Llano , Los Andes , El Orinoco , El Caribe , aquesta darrera per a la Fuente Monumental de Veneçuela Cal remarcar els relleus dedicats a…

Fill del poeta Joan Maragall Autodidacte, estigué influït per l’impressionisme Exposà a París, Perpinyà, Ceret —on visqué molts anys— i Barcelona El 1964 publicà  Quaderns autobiogràfics , la traducció catalana d’ Histoire d’une âme , els escrits autobiogràfics de Teresa de Lisieux

Fill de Jordi Maragall i Noble Es formà amb Ramon Rogent, i a partir d’ell la seva pintura tingué com a referents l’obra de Matisse, Rouault o els expressionistes germànics, i evolucionà alternant moments de predomini dels valors constructius amb d’altres d’un expressionisme més apassionat, palès especialment en l’ús del color També conreà la pintura mural mural de la seu de l’editorial Ariel, 1958

Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall , el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la…

Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia de San…

Pren el nom de Joan Maragall , com a símbol del diàleg entre cristianisme i cultura secular, de l’arrelament al país i alhora la visió universal, i per la seva dimensió ètica Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d’intellectuals cristians, fou fundada a Barcelona el 1989 El primer patronat fou compost per Antoni Matabosch, president, Pere Lluís Font, Josep M Carbonell, Josep M Ainaud de Lasarte, Jaume Lorés, Josep M Rovira i Belloso i Josep M Via i Taltavull L’any 2011 Josep M Carbonell succeí Matabosch al capdavant de la Fundació, el qual, al seu torn, fou succeït l’any…