Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Miquel Guinart i Castellà
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Militant de la Unió Catalanista i president de la secció de propaganda del CADCI, dirigí La Veu de Sant Martí 1925-36 i fou vuit anys vicepresident de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Vers el 1920 ingressà al Foment Martinenc, el qual maldà per catalanitzar, i el 1930 fou un dels fundadors del Casal Martinenc, adherit a la Unió d’Esquerres Catalanes, una de les organitzacions que donà origen a Esquerra Republicana de Catalunya Elegit diputat al Parlament de Catalunya per aquest partit 1932, en presidí la Federació de Barcelona Ciutat 1934-39, i…
província submediterrània
Biologia
Província meridional de la regió biogeogràfica eurosiberiana, que marca la transició cap a la regió mediterrània.
El paisatge hi sol ésser caracteritzat pel predomini del bosc caducifoli sec rouredes de roure martinenc i de roure valencià, castanyedes, etc
cirerer de guineu

Cirerer de guineu
Muséum National d'Histoire Naturelle. Inventaire National du Patrimoine Naturel (cc-by-nc-sa-3.0)
Fructicultura
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 5 m d’alçada, amb fulles arrodonides, flors oloroses, blanques, agrupades en nombre de 3 a 10 en raïms corimbiformes, i fruits negres, ovoides i amargs, de 8 a 10 mm.
Planta submediterrània, viu a la muntanya mitjana, especialment sobre sòl calcari, particularment a la roureda de roure martinenc També és conreat com a arbre ornamental
Joan Elias i Llobet
Música
Tenor.
Debutà 1911 a l’Ateneu Obrer Martinenc amb Carmen Actuà sovint al Teatre Principal de València 1913-14 i al Tívoli i al Liceu 1916-17 de Barcelona assolí un gran renom a l’Opéra de París amb Aïda 1917 i a Trieste amb Otello Actuà a l’Amèrica del Sud, al Royal de Gibraltar 1918 i difongué La fanciulla del West de Puccini pel nord d’Itàlia El seu germà Jaume Elias 1891-1968 fou també tenor
Parc de la Serralada Litoral
Espai natural
Espai natural al tram septentrional de la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.
És gestionat per un consorci format el 1992 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té l’oficina a Cabrera de Mar El seu pla especial fou aprovat el 2004 Té una superfície de 4 053 ha És constituït per un paisatge fragmentat de boscos i conreus entre espais urbanitzats Els boscos més genuïns són roureda de roure martinenc i africà, i alzinar litoral, amb marfull i aladern Acull un ric patrimoni històric, amb dòlmens, restes ibèriques i romanes, ermites i castells Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
castanyeda

Castanyeda
Geobotànica
Comunitat permanent integrada principalment per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina el castanyer.
Al Principat, és un bosc artificial que es fa sobre sòls silicis de la muntanya mitjana, generalment al lloc que ocuparia la roureda de roure martinenc només les estassades periòdiques a què l’home el sotmet impedeixen el restabliment de les comunitats genuïnes Hom explota sovint les castanyedes arranant els arbres després es produeix una rebrotada més o menys coetània que, com en d’altres explotacions d’aquest tipus, en les primeres fases de desenvolupament rep el nom de tanyada i, més endavant, perxada quan a 1,5 m d’alçada els troncs han assolit un diàmetre de 5 cm
roureda

Roureda pròxima al santuari de la Mare de Déu del Clós, a Montagut de Fluvià
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bosc de roures.
Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà submediterrani de les…
fagàcies
Botànica
Família de fagals que consta d’unes 600 espècies, pròpies, sobretot, dels països temperats de l’hemisferi nord.
Són arbres o arbusts monoies, de fulles simples i alternes, de flors apètales, les masculines en aments o glomèruls i les femenines solitàries o en petits grups, i de fruits nuciformes embolcats per una cúpula Fagàcies més destacades Castanea sativa castanyer Fagus sylvatica faig Nothofagus sp faig austral Quercus sp caducifolis roure , aglaner, glaner Quercus borealis roure americà Quercus canariensis roure africà Quercus coccifera garric , coscoll, coscolla, garritx Quercus cerrioides roure cerrioide Quercus valentina roure de fulla petita o roure avlencià, galler Quercus ilex alzina ,…
Sant Marçal
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector meridional dels Aspres, en contacte amb el Vallespir, des dels contraforts orientals del massís del Canigó (Torre de Vetera, 1439 m alt) fins a la confluència de la Ribera Ampla (dins la conca de capçalera del qual es troba gran part del terme) amb la riera de Sant Marçal (o de Calbell), límits oriental i meridional.
A ponent, més enllà del puig del Còrrec 1074 m alt i de la collada del Pou 896 m alt, el municipi comprèn el vessant de la dreta de l’alta vall del Bulès riu que constitueix el límit occidental El sector més alt del terme és boscat bosc de Sant Marçal , comunal alzinar, roure martinenc, bosquines i landes La superfície agrícola és de 264 ha, 254 de les quals són ocupades per prats i farratge hi ha 3 ha d’arbres fruiters pomeres i presseguers, 1 ha de vinya, 1 d’hortalisses i 1 de fruita primerenca La ramaderia, després d’una certa davallada, s’ha recuperat 521 caps de bestiar oví el 1980 El…
el Montsec
Les cingleres del Montsec
© Arxiu Fototeca.cat
Serra exterior prepirinenca, límit fisiogràfic i històric entre els Pirineus (Pallars Jussà) i la Depressió de l’Ebre (Noguera).
Ocupa uns 45 km de llargada, en forma d’arc E-W, entre el Rialb, afluent del Segre, i el Guard, que ho és de la Noguera Ribagorçana, i uns 10 km d’amplària al sector central el Montsec d’Ares, entre ambdues Nogueres, el qual és flanquejat pel Montsec de Rúbies, a l’E, i pel Montsec d’Estall, a l’W L’altitud màxima és de 1677 m al centre del muntanyam És un anticlinori complex format per calcàries cretàcies redreçades segons l’estil tectònic pirinenc i que es fracciona en dues cingleres amb un desnivell total d’un miler de metres, separades per un replà de margues Al peu de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina