Resultats de la cerca

Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900, La vida al…

El 1886 es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i el 1888 es doctorà en lletres a Madrid Fou catedràtic de retòrica i poètica a l’institut de Reus, de Còrdova, d’Oviedo i, finalment a l’institut Jaume Balmes, de Barcelona, fins a la jubilació 1913-33 Collaborà a la premsa de Madrid i Barcelona Fou redactor als diaris La Dinastía , de Madrid, i El Barcelonés i, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, fou corresponsal d’ El Amigo del Pueblo , de Buenos Aires Posteriorment collaborà a El Globo , El imparcial  i a  La Vanguardia Publicà…

Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…