Resultats de la cerca

Josep Masriera i Vidal Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875 establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran Fills seus foren Josep Masriera i Manovens , Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932, escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F Vidal, hi creà la secció de foneria 1878 fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on…

Format al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal , a Llotja i a París, on aprengué el gravat sobre pedres fines Com a pintor es dedicà bàsicament a un paisatge detallista, sovint centrat en els voltants de Llavaneres Participà en exposicions de Barcelona, Madrid, Múnic, Berlín, París, Saragossa, etc Fou acadèmic de Ciències i Arts 1873 i de Belles Arts de Sant Jordi, i presidí el Cercle Artístic La seva significació artística va aparionada a la del seu germà Francesc Masriera i Manovens Publicà biografies d’artistes catalans de la generació anterior a la seva,…

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885  Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part…

Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles…

Descendent de la coneguda família d’argenters i artistes Masriera , germà de l’escriptor Artur Masriera i Colomer Es formà musicalment amb els mestres Carles Vidiella, amb qui estudià piano, Francesc Alió i Anselm Barba Molt jove, als 15 anys, publicà la seva primera obra per a piano Dansa ideal Promotor de la música, fundà l’Associació Musical Catalanista al Foment de la Producció Nacional i posteriorment l’Associació Musical de Barcelona 1888, de la qual fou el primer president, per a la difusió de la música simfònica en una Barcelona mancada llavors de…

Fill d’Artur Masriera Format a Barcelona, a Madrid —on es doctorà— i a Zuric 1920-23 —on es diplomà d’enginyer químic— Fou professor de química i física a la Universitat de Barcelona 1926-39 Investigà aspectes d’atomística i de cosmologia, i és autor de diverses obres de cinètica, termodinàmica i energia nuclear Dugué a terme una notable tasca de divulgació científica, motiu pel qual rebé el premi Feijoo 1966 i el Ramon Godó 1977 com a reconeixement del seu treball d’articulista a “La Vanguardia” Fou invitat per l’EURATOM i assistí a diversos congressos d’astronàutica

Es formà al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a Llotja i amb Josep Serra i Porson Estudià a Ginebra, on s’especialitzà en esmalt i es dedicà també al gravat de pedres fines Com a pintor, un inicial republicanisme pimargallià el condicionà a conrear un naturalisme antiacadèmic Aviat, però, aplicà el seu realisme minuciós a composicions allegòriques i anecdòtiques, com L’esclava , presentada a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i adquirida per Alfons XII Sovintejà aquestes mostres madrilenyes i els salons de París Esdevingué el retratista preferit de les dames de l…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Fou guardonat amb les medalles Fortuny 1940, Masriera 1941 i Tapiró 1944, i també en diversos certàmens pictòrics Exposà regularment a Barcelona La seva obra és dintre una clara línia expressionista

Fou tanmateix el seu fill Francesc d’Assís Carreras i Duran Barcelona 1797 — 1862 qui adquirí notorietat fou argenter i joier d’Isabel II 1845 i fundà la casa Francesc d’Assís Carreras i fills el 1855, any que li fou concedit, entre altres premis, una menció honorífica a l’Exposició Universal de París A la seva mort la casa estigué integrada pels seus fills Gaietà Carreras i Aragó Barcelona 1825 — 1878, Josep Carreras i Aragó Barcelona 1828 — 1868, Francesc Carreras i Aragó Barcelona 1832 — 1881 i Lluís Carreras i Aragó Barcelona 1835 — 1907, metge eminent La casa, que canvià de nom diverses…

Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Es presentà, a la Sala Parés de Barcelona, el 1924 Hom el considera un continuador del paisatgisme de l’escola d’Olot, i el 1930 guanyà, amb el quadre Olot , la medalla Masriera d’argent Conreà també el pessebrisme