Resultats de la cerca

Fill d’una família d’arrels aristocràtiques vinguda a menys, entrà a l’exèrcit, on arribà al grau de capità, i fou expulsat sota l’acusació de traïció per haver venut informació secreta als Estats Units 1977 A la dècada dels vuitanta ingressà en el Servicio de Inteligencia Nacional SIN, els serveis secrets peruans Amb l’ascens d’Alberto Fujimori a la presidència del Perú l’any 1990, Montesinos es convertí en assessor del president i l’home més influent del règim peruà, mentre acumulava una gran fortuna personal Implicat en els escàndols que desencadenaren la caiguda de Fujimori,…

El terme comprèn l’antic sector del municipi d’Almoradí separat de la part principal pel terme d’Algorfa Sorgí modernament gràcies als regadius establerts en aquesta zona contigua a les salines de Torrevella, a través del canal de Los Riegos de Levante El 2006 la seva població era de 3 126 h La seva parròquia és dedicada al Pilar

Fou lector d’espanyol a la Universitat d’Hamburg 1920-32 i professor a la de Madrid fins el seu exili 1937 El 1946 s’installà definitivament als EUA A més dels Estudios sobre Lope 1951, s’especialitzà en novella castellana del s XIX Introducción a la novela del siglo XIX 1955, Alarcón 1955, Valera o la ficción libre 1955, Costumbrismo y novela 1960, Pereda o la novela idilio 1961 i Galdós 1968-69

Cursà magisteri a la Universitat de València i, bé que treballà un temps com a mestre, molt aviat es decantà pel periodisme Cofundador del setmanari El Temps el 1983, treballà al Diari de Barcelona i a Televisió Espanyola, on s’especialitzà en temes de política internacional El 1995, juntament amb Assumpció Maresma, fundà Infopista, primer directori web en llengua catalana, que després es transformà en diari electrònic en català,  VilaWeb   Collaborador en altres mitjans, com Catalunya Ràdio, El Punt , Avui i La Vanguardia , és autor d’assaigs sobre l’OTAN, sobre nacionalisme i sobre, l’…

Es formà a València amb Josep Pérez i a Madrid amb Bernat López, de qui fou deixeble fervorós Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid Bàsicament paisatgista, sobresortí també com a retratista Clotilde Donday de Montesinos , Museu de Belles Arts de València i en la miniatura, en la pintura religiosa i en la mitològica Representant tardà de l’academicisme, fou membre de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles 1846, on fou professor Decorà unes sales del palau reial de Madrid, motiu pel qual Isabel II el nomenà pintor de cambra el 1851 Els seus fills Marian i Rafael …

Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi Fou catedràtic de terapèutica de la Universitat de Valladolid 1925 i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vicerector És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat

Lluità a Bailèn 1808 i fou ferit i deportat a França Establert a València, lluità contra els carlins a Xiva 1836 Cap de presons, reformà diverses penitenciaries del País Valencià i hi fomentà el treball manual dels presos

Infant de cor a la catedral de València, on actuà més tard com a organista El 1786 fou nomenat mestre de capella a Castelló de la Plana, i el 1787 obtingué el mateix càrrec al Collegi del Patriarca, de València Hom conserva divuit composicions litúrgiques seves i el motet Sancta et immaculata , per a vuit veus

Format a Sant Carles i a San Fernando Madrid, on després fou professor Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1915 i el 1917 El 1919 exposà a l’Havana El seu Crist de la mar obtingué primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid del 1941 El seu estil sintetitza l’anecdotisme tipus Benlliure amb la voluptuositat modernista i l’arcaisme posterior, i s’aplica sobretot a monuments i imatgeria religiosa Té moltes obres a l’Amèrica del Sud

Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1956, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961 Obtingué diversos premis a Madrid Salón de Otoño, Sevilla, Palma, València premi Senyera i Granada, entre d’altres Des del 1971 fou acadèmic de Sant Carles La seva obra monumental, formant part de l’urbanisme, es pot trobar a Barcelona, València, Llíria i Gandia