Resultats de la cerca

Fill de Nabopolassar , en nom del qual derrotà el faraó Nekao II a Karkemiš 605, la seva política exterior s’orientà vers Síria-Palestina, on obtingué grans èxits sobre els reis locals, ajudats pels egipcis presa d’Ascaló 604, primera conquesta de Jerusalem regnant Joaquim 598, segona i definitiva presa d’aquesta ciutat 586, a causa de la revolta de Sedecies, sostingut pel faraó Apries a conseqüència d’això, destrucció del temple de Jerusalem i captivitat de Babilònia i conquesta de Tir 573 En el pla interior, Nabucodonosor II emprengué grans i diverses construccions la Babilònia…

Regnà sobre Babilònia i el sud de Mesopotàmia Derrotà els elamites, que, vers el 1160 aC, havien ocupat Babilònia, i arribà fins a la mateixa Susa, capital de l’Elam

Entronitzat per Nabucodonosor en lloc de Jeconies, que s’havia revoltat contra el domini babilònic, malgrat els consells del profeta Jeremies, es comprometé també ell en diverses coalicions contra els babilonis i finalment s’hi revoltà Nabucodonosor, aleshores, després d’apoderar-se de Jerusalem i de destruir-la 586 aC, matà els seus fills davant d’ell, li tragué els ulls i el deportà a Babilònia

Durant el regnat de Psammètic I 664-610 aC s’hi establí una colònia de mercenaris grecs, i en època posterior, després de la presa de Jerusalem per Nabucodonosor II 586 aC, s’hi refugiaren nombrosos jueus, entre els quals el profeta Jeremies Les excavacions de Flinders Petrie 1885-86 permeteren de descobrir-hi antiguitats faraòniques i abundant ceràmica grega

Situada a la riba oriental de l’Eufrates, uns 90 km al S de Bagdad i 6 al N de Hilleh, a partir del segle XI totes les referències de viatgers la descriuen com una ciutat en ruïnes, gran part de la qual, al principi del segle XXI, restava encara sense excavar Considerada una de les primeres i més populoses ciutats del món antic, la forma grecoromana del seu nom deriva del topònim accadi Bab-ili d’ací la Babel  bíblica, traducció del terme sumeri Kádingirra ‘porta de déu’ A diferència de les grans ciutats sumèries, com Ur, Uruk, Lagaš, etc, Babilònia apareix rarament a les fonts mesopotàmiques…

Déu dels escribes i de la saviesa el Thot mesopotàmic, el seu culte sembla originari de la vila de Borsippa Gaudí d’una gran estima a Babilònia i a Assíria Durant l’imperi neobabilònic 625-538 aC fou, juntament amb Marduk, el déu de la dinastia caldea tres dels seus reis porten un nom teòfor compost a base de Nabû Nabopolassar , Nabucodonosor II i Nabonid

Fou alumne de Boulanger i de J Lefebvre Pintor de moda entre els anys 1880 i 1900, guanyà premis a diferents Salons 1882, 1883, 1888 i 1906 i a l’Exposició Universal del 1889 Fou influït pels simbolistes Collaborà com a dibuixant a la Vie Parisienne i en altres revistes Hom pot esmentar Andròmaca Musée des Beaux-Arts, Rouen i La follia del rei Nabucodonosor Musée des Beaux-Arts, Lilla

Jerusalem, que havia collaborat amb Egipte, enemic de Babilònia, caigué en mans de Nabucodonosor el 597 aC i l’any següent foren deportats a Babilònia els prínceps i una gran part del poble hebreu El 587 Jerusalem, que s’havia revoltat, tornà a caure i es produí una nova deportació en massa El 538 aC Ciros permeté el retorn als exiliats, però només un petit nombre tornaren a la terra d’origen i la majoria continuaren a Babilònia, tot mantenint la cultura hebrea

Fundador de la dinastia neobabilònica o caldea Cap dels arameus del sud de Mesopotàmia, s’independitzà primer d’Assíria 626 aC Després, aliat amb Ciaxares, rei dels medes, inicià 616 una decidida política antiassíria contra Sin-Šar-Iškun 628-612, la qual culminà amb la presa de Nínive 612 i les victòries sobre Aššur-uballiṭ II 612-609 aC, darrer rei d’Assíria Poc temps després plantà cara als egipcis 607 i 606, que havien sostingut els assiris per recuperar llur control sobre Síria-Palestina El 605 el seu fill Nabucodonosor II derrotà completament el faraó Neako II a Karkemiš

Documentada des del temps de Sargó I segle XXIV aC, el seu successor Narām-Sin hi aixecà un temple a Šamaš, que restauraren Hammurabi segle XVIII aC i el rei cassita Kurigalzu II 1351-1327 aC Conquerida per l’elamita Kutir-Nahhunte 1174 aC i per Teglatfalassar I ~1125, fou reconstruïda i engrandida per Nabu-apal-iddina ~880 aC, per Šamaš-šumi-ukin 668-648 aC, germà d’Assurbanipal, i pels sobirans de la dinastia neobabilònica o caldea Nabopolassar, Nabucodonosor II i Nabonid Conquerida pels perses 539 aC, entrà en decadència Les excavacions de Rassam 1881-82, de Scheil 1894 i d’…