Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
paratge
Indústria tèxtil
Secció d’una fàbrica on és realitzada l’operació de paratge.
paratge
Indústria tèxtil
Operació que consisteix a donar un recobriment llis i resistent d’aprest als fils d’ordit perquè puguin resistir millor els intensos esforços i refrecs que sofreixen durant el tissatge i evitar, també, la formació de borra.
Un bon aprest ha d’adherir-se bé al fil, n'ha de conservar l’elasticitat i la flexibilitat, ha d’ésser llis i suau, ha d’evitar l’adhesió d’uns fils d’ordit amb els altres i amb els òrgans de la màquina de parar i s’ha de poder eliminar fàcilment del teixit Pot ésser d’origen natural coles d’albúmina, ja poc utilitzades, aprests basats en diferents tipus de fècules i midons, molt sovint eterificats o esterificats per a fer-los solubles en l’aigua, i èters de cellulosa, com la carboximetilcellulosa i la metilcellulosa o sintètic alcohol polivinílic, acrilat de metil, polímers de l’àcid acrílic…
paratge
Avior o ascendència antiga, més o menys elevada i coneguda, d’una persona.
home de paratge
Història
Al Regne de València, membre inferior de l’estament militar.
Segons els furs, ho era tot fill nascut abans que el pare fos fet cavaller, però fruïa de les prerrogatives dels cavallers
home de paratge
Història
Al Principat de Catalunya i al Regne de de València, fins al segle XV, home de llinatge conegut, generós o honrat que, procedia de llinatge militar o aloer i tenia una casa pairal (un domus, torre, sala o quadra).
Gaudia d’un patrimoni suficient per a no haver-se de dedicar a treballs manuals o mecànics i era apte a ésser fet cavaller, disposava de cavall i armes si era cridat pel sobirà, però no era cap professional de la milícia, com el cavaller No formava cap estament propi dins la jerarquia social, sinó que era inclòs dins la categoria dels donzells, i alguna vegada en la dels generosos Tenia els mateixos drets que els cavallers, excepte els derivats del fet d’haver estat fet cavaller Poden ésser considerats com la més petita noblesa de caràcter rural
paratge natural d’interès nacional
Geografia
Figura de protecció aplicada a alguns espais naturals de protecció especial de Catalunya.
Els paratges naturals d’interès nacional són espais o elements naturals d’extensió mitjana o reduïda que presenten característiques singulars atès el seu interès científic, paisatgístic i educatiu Hom hi limita la pràctica d’usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles, i tan sols es permeten aquells que són compatibles amb els objectius de protecció Catalunya disposa de dos paratges naturals d’interès nacional, el de la serra de l’Albera, a l’Alt Empordà, i el de l’entorn del monestir de Poblet, a la Conca de Barberà
Lluc

Interior del centre d’interpretació del paratge natural de la serra de Tramuntana Ca s’Amitger
© Vinseum
Poble
Poble del municipi d’Escorca (Mallorca), format al voltant del monestir de Lluc.
Destacat nucli turístic, Lluc és un punt de partida d’itineraris i excursions per la serra de Tramuntana L’any 2012 s'hi inaugurà el centre d’interpretació del paratge natural de la serra de Tramuntana Ca s’Amitger L'edifici és un casal del segle XVI
vall de Poblet

Vista de la vall de Poblet (en primer terme, el barranc de la Trinitat; al fons, el monestir de Poblet)
Alex Muntada (CC BY-SA 2.0)
Paratge natural d’interès nacional que ocupa 2 477 ha dels municipis de l’Espluga de Francolí i Vimbodí (Conca de Barberà).
Fou declarat espai natural de protecció especial el 1984 El paratge comprèn part de la vall del monestir de Poblet, on l’entorn natural és un dels més ben conservats de les contrades i amb una gran riquesa botànica L’any 1998 es declararen reserves naturals parcials el barranc del Titllar i el de la Trinitat
Pinya de Rosa
Espai natural
Paratge de la Costa Brava al municipi de Blanes, situat entre la urbanització de Sant Francesc, cala Treumal i Santa Cristina.
Ocupa unes 100 ha al llarg d’uns 1000 m de costa Hom hi troba el jardí botànic Pinya de Rosa , promogut per l’enginyer industrial Ferran Rivière de Caralt, el qual l’any 1945 adquirí una finca entre la serra Llarga i la mar, on pocs anys després féu construir el jardí, d'aproximadament unes 50 ha Dissenyat per Joan Mirambell, deixeble de Nicolau M Rubió i Tudurí, en fou conservador Joan Pañella i Bonastre Conté unes 700 espècies, moltes de les quals són d’origen tropical i han aconseguit una excellent adaptació al clima mediterrani Destaquen especialment les cactàcies, la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina