Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
son Pruna
Hostal
Hostal del municipi de Ferreries (Menorca), vora el barranc d’Aljandar.
pruna

Pruna
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Agronomia
Fruit comestible de la prunera, globós, amb la pell llisa, pruïnosa i de color vermell purpuri, groc o verd.
La pruna té el 0,8% de proteïnes, el 0,2% de greix i el 13% de glúcids 0,5% de fibra El 86% restant és aigua També conté vitamines
Pruna
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat a les serralades Bètiques, als contraforts de la Sierra de Yeguas i drenat per diversos rierols que aflueixen al Guadalporcún.
Agricultura, ramaderia i indústries derivades Hi ha pedreres de guix
Joan Baptista Pruna
Cristianisme
Religiós caputxí, restaurador de l’orde a Catalunya.
Entrà a l’orde el 1825 i s’ordenà el 1833 Dos anys després, a causa de l’exclaustració, marxà a Itàlia i més tard 184244 residí a Marsella, on tingué cura dels treballadors espanyols Després d’haver tornat a Barcelona 1844, serví com a sacerdot diocesà a les parròquies de Mataró i d’Arenys de Mar El 1863 obrí una casa missió a Arenys de Mar, que el 1879 es convertí en el primer convent caputxí del país després de l’exclaustració És autor d’unes Notas biográficas que es publicaren el 1891
Pere Pruna i Ocerans
Pintura
Pintor.
Autodidacte, passà però per l’Escola de Belles Arts Exposà molt jove a Barcelona Anà a París amb Lluís Llimona 1921 amb una carta de recomanació de S Juñer i Vidal per a Picasso, que l’orientà i l’ajudà Exposà individualment amb èxit a la Galerie Percier Entrà en contacte amb intellectuals com Cocteau, Drieu la Rochelle, Max Jacob, Supervielle, Barbusse, Corpus Barga i d’altres, amb qui fundà la revista Philosophie 1924 Serge de Diaghilev, que visità una de les seves exposicions, li proposà de fer els decorats i figurins del ballet Les matelots d’Auric i Massine 1925 Després també en féu per…
drupa

Drupa (cireres)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Fruit carnós, monosperm, d’endocarpi llenyós (pinyol), procedent d’un ovari supermonocarpel·lar.
Són drupes algunes de les fruites més comunes préssecs, cirera, pruna, etc
calabruixa
Botànica
Gènere de petites plantes bulboses, de la família de les liliàcies, de flors blaves o violades, en raïm terminal, molt freqüent als marges de camins, conreus i pasturatges secs.
La calabruixa grossa o allassa blava M comosum fa de 20 a 50 cm d’alçada i té les flors llargament pedicellades i inodores la calabruixa petita dita també clau de Nostre Senyor M neglectum fa només de 10 a 30 cm i les flors, d’olor de pruna, tenen el pedicel curt o són sèssils
melmelada

Pots de melmelada
© Miriam Preis/imagebank.sweden.se
Alimentació
Menja feta amb fruita reduïda a polpa i sucre i obtinguda per mescla íntima i cocció.
En alguns tipus pruna, préssec la cocció és sense sucre, però normalment s’arriba a un 45-65% de sacarosa La consistència varia segons el temps de cocció Les pastes , o melmelades sòlides com la de codony, són obtingudes coent la polpa amb xarop, fins que, per refredament, en resulta una massa sòlida No pot ésser considerada una conserva, perquè el sucre en varia el tast i el valor nutritiu, que és fonamentalment energètic
nectarina

Nectarines
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit de l’empelt del presseguer i la prunera.
És semblant a un préssec, però no tan olorós, un xic més petit i amb la pell llisa la polpa és de color groc viu, de gust agradable i refrescant i el pinyol no hi és adherit Hom el consumeix fresc És apreciat comercialment, ja que es conserva força més bé que el préssec Tot i que durant força temps hom l’ha considerada un híbrid de préssec i pruna, és realment una varietat de préssec Es cultiva cada vegada més a les zones càlides de regadiu de Lleida i Girona per la seva bona acceptació al mercat N'hi ha nombroses varietats de polpa blanca i polpa groga