Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Quart de Poblet
Ajuntament de Quart de Poblet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al pla de Quart, a l’W del terme de València, allargat des de la plana al·luvial del Túria, a l’E, fins als primers turons que limiten l’Horta, a l’W.
El sector oriental ha estat afectat pel desviament del curs del riu, que en aquest indret pren la nova direcció vers el S i deixa separat l’extrem nord-oriental de la resta Bona part del terme és dedicada a l’agricultura La pràctica totalitat dels conreus són de regadiu gràcies a l’aigua del Túria, a través de la séquia de Quart, a l’horta tradicional, a l’E, i gràcies a l’aigua de pous, que han transformat els darrers decennis el secà de l’W en tarongerar els cítrics són el conreu predominant amb 728 ha, mentre que les hortalisses en suposen 326 1985 les 88 ha de secà, que encara resten a la…
torres de Quart
Les torres de Quart
© Fototeca.cat
Història
Portal d’accés a l’antic recinte murallat de la ciutat de València (Horta), a l’antic camí de Quart de Poblet, limitat per dues grans torres de maçoneria, semicilíndriques i coronades per voladissos de matacans.
Fou construït per Pere Bonfill 1441-60 seguint el model de l’arc del Castell Nou de Nàpols de Guillem Sagrera Des del s XVIII fins al XX les torres serviren de presó, primer de dones i després militar Vora seu, extramurs, es formà el raval deQuart
pla de Quart
Contrada de l’Horta de l’Oest, a l’W de la ciutat de València, entre l’Horta estricta a l’esquerra del Túria i Catarroja, al S, el Camp de Túria a l’W i la Foia de Bunyol al NE.
Ocupa 68,25 km 2 Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d’esfondrament, per a alguns el pla deQuart estricte, reservat al conreu de secà El regadiu és fet amb aigua del Túria límit NE derivada per les séquies deQuart i de Mislata Els turons miocènics de Parentxisa 344 m alt separen en part la conca del Túria de la del barranc d’Aldaia, que aflueix al de Torrent La població, 157 660 h 1986,…
séquia de Quart
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de València, que pren l’aigua del Túria, per la dreta, a l’assut de Quart, dins el terme de Manises (Horta del Sud), 1 km aigua avall de l’assut de Montcada; rega, a més, el terme de Quart de Poblet.
És sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües
batalla de Quart
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut al pla de Quart de Poblet (Horta), el 1094 (probablement el 25 d’octubre), entre les forces del Cid i l’exèrcit almoràvit manat pel cabdill Muḥammad.
El Cid fingí retirar-se a València després d’una incursió, però mentre els almoràvits el perseguien envià un altre sector de les seves forces contra el campament enemic, que fou pres juntament amb un important botí, el qual fou compartit per Alfons VI de Castella, que arribava en ajuda del Cid
Sant Onofre de Quart
Barri
Barri de Quart de Poblet (Horta del Sud), a l’W de la vila, al voltant de l’ermita de Sant Onofre.
El 1808 hi tingué lloc, la vesprada del 27 de juny, una batalla entre les tropes napoleòniques, manades pel mariscal Moncey, i les forces de Josep Caro i Sureda Aquest hagué de replegar les seves forces sobre València, des d’on els defensors de la ciutat assoliren de rebutjar l’enemic 29 de juny
Vimbodí i Poblet
Vimbodí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació El terme municipal de Vimbodí, el tercer més extens de la comarca, és al SW de la comarca i limita amb els termes garriguencs de Vinaixa, Tarrés i Fulleda al sector NW i amb els de Vallclara W, Prades del Baix Camp, al SW-S, Rojals, agregat del municipi de Montblanc SE i l’Espluga de Francolí E en un punt confronta amb el terme de Mont-ral S, de l’Alt Camp El territori s’estén pels vessants septentrionals de les Muntanyes de Prades, relleu integrat en el PEIN Pla d’espais d’interès natural i que inclou la vall i el bosc de Poblet, declarat paratge natural d’interès…
Carles de Morenés i de Tord
Literatura catalana
Escriptor.
Quart baró de les Quatre Torres Comte consort de l’Asalto i gran d’Espanya Publicà Breves apuntes doctrinales sobre la libertad de cultos en España 1875 i El blasón de Tarragona 1891, entre d’altres Formà part de la Comissió Provincial de Monuments de la Província de Tarragona i collaborà en la restauració del monestir dePoblet Per les seves activitats politiques residí a Madrid Fou pare de Ramon de Morenés i García-Alessón
riu de Xest
Riu
Curs d’aigua intermitent de la Foia de Bunyol i de l’Horta, format per la unió de diversos barrancs procedents de la serra de La Cabrera i de la lloma de Farrajón, dins el terme de Bunyol; entre Xiva i Xest rep, per l’esquerra, el barranc Grande (que procedeix de les serres que separen la Foia dels Serrans), travessa el pla de Quart (termes de Riba-roja de Túria, Quart de Poblet i Aldaia) i a Torrent de l’Horta rep, per la dreta, el barranc de l’Horta (procedent dels vessants meridionals de la serra de la Parentxisa).
Passa després per Pincaya i Paiporta, separa Massanassa de Catarroja i desemboca a l’extrem septentrional de l’Albufera
Montoliu de Segarra
Montoliu de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal de Montoliu de Segarra, dit també Montoliu de Cervera i antigament Montoliu Lat, de 29,47 km 2 , és situat al S de la comarca Limita a l’W amb Montornès de Segarra, al NW amb l’enclavament de Gramuntell, del terme de Ribera d’Ondara, municipi aquest que a més termeneja pel NE i E, al N, per un petit tram, amb Cervera, a l’E i al SE limita amb Talavera, a migdia amb Llorac i Vallfogona de Riucorb els dos de la Conca de Barberà, i al SW amb Guimerà Urgell Aquest municipi s’estén al sector de migdia de Cervera, a la capçalera del Cercavins, que travessa…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina