Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Rubinat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), al S del poble de Sant Pere dels Arquells.
De la seva església parroquial Santa Maria depèn la de Llindars Al peu del poble hi ha diverses fonts d’aigua clorosulfatada que conté sulfat sòdic, emprada tradicionalment com a purgant, que fou comercialitzada per diversos establiments fins a mitjan s XX aigua de Rubinat Prop d’aquest lloc tingué lloc la batalla de Rubinat durant la guerra contra Joan II
baronia de Rubinat
Història
Títol senyorial concedit el 1476 a l’algutzir reial Joan d’Aimeric i de Subirats, senyor de Rubinat, Sant Antolí, Sant Feliu de Pallerols, Timor, Ondara i Gàver per la seva intervenció a la guerra civil.
Passà als Erill, barons i després comtes d’Erill, i als Melzi
batalla de Rubinat
Història
Militar
Combat lliurat entorn del castell de Rubinat (Segarra), a l’inici de la guerra contra Joan II
, el 23 de juliol de 1462, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer —un total de més de 2 000 combatents—, i les de la generalitat, que pujaven a uns 1 800 combatents, la gran majoria de peu.
L’exèrcit reialista restà victoriós De l’exèrcit del Principat, moriren els principals capitosts, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes No fou, amb tot, un fet d’armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la generalitat, fou difícil de remuntar
Salvador Seguí i Rubinat
Salvador Seguí i Rubinat
© Fototeca.cat
Història
Economia
Dirigent obrer.
Establert amb la seva família a Barcelona 1888, fou aprenent de pintor Des de molt jove era conegut amb el motiu el Noi del Sucre Aviat es destacà per la seva inquietud política assistí a mítings obreristes i es veié atret per l’ideari anarquista Una formació autodidàctica li permeté de superar una escolarització deficient i feu evolucionar la seva ideologia cap a posicions més obertes El 1904, arran d’un míting lerrouxista, en voler intervenir-hi s’organitzà un aldarull que provocà una mort detingut, estigué empresonat nou mesos, malgrat la seva innocència Impulsà la creació del moviment de…
Pau Font i de Rubinat
Pau Font i de Rubinat
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Història
Polític i bibliòfil, fill de Felip Font i Trullàs i cunyat de Francesc Macià.
El 1883, amb Eduard Toda, Ramon Vidiella i altres, creà la primera entitat catalanista de Reus, i el 1886 fundà el diari reusenc Lo Sometent , que també dirigí Membre de la Unió Catalanista, intervingué en la redacció de les Bases de Manresa Nomenat alcalde de Reus 1899-1900 en el període de govern Silvela-Polavieja, fou destituït per la seva actitud independent i, de fet, abandonà la política, encara que després fou senador 1908 Es consagrà a la bibliofília i aplegà una biblioteca d’uns 40 000 volums, especialitzada en llibres de Rosembach, incunables quasi un centenar i obres editades als…
Llindars
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), situat en un turó (701 m alt.), al sector meridional de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells.
L’església Sant Tomàs depèn de la parròquia de Rubinat
marquesat de Vallgornera
Història
Títol concedit el 1796 a Ramon de Vallgornera, òlim de Llunes i d’Alentorn, baró de Sant Miquel de Pera i de Rocacorba.
En fou segon titular el seu nebot valencià Albert Felip de Baldric i de Veciana Passà als Rubinat i als Balle