Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià al seminari de Barcelona, es doctorà en teologia a València i es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, després que, el 1865, fos ordenat de sacerdot Escriví, des del 1869, primer amb el pseudònim Un obscurantista de buena fe , milers d’articles i uns dos-cents opuscles —en català i castellà— volent orientar popularment sobre problemes socials i religiosos Fou defensor del Syllabus i dels principis de la Revolució Francesa, sobretot a través de la seva publicació Revista Popular  1871-1916, on llançà campanyes, de ressò a tot Espanya, contra la…

El 1874 s’establí a Madrid, on collaborà en diverses publicacions Fou membre de La Jove Catalunya i collaborador de La Renaixença Els seus poemes catalans han romàs dispersos o inèdits Amic de Guimerà, traduí al castellà la seva obra  Cleopatra i altres poemes També en llengua castellana publicà una antologia d’escriptores Álbum de la mujer , 1876 i, entre altres obres, els volums de poesia Emociones 1889,  Mis querellas  1871 i  De tarde en tarde 1891, la novella  Concepción 1882, l’estudi España a fines del siglo XIX 1891 i alguns drames Un drama al vapor  1888

Diputat provincial per Barcelona el 1869, formà part de la junta revolucionària que dirigí l’aixecament contra les quintes del 1869 Posteriorment fou president del comitè provincial del partit i diputat a corts per Valls el 1873 En produir-se l’adveniment de la Restauració, passà a militar en el possibilisme d’ECastelar i fou finalment elegit senador per Tarragona 1893-98

Publicà Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la parroquia de Sabadell 1844, 1888, Idea de la antigua iglesia de San Salvador de Rahona i Memorias históricas, eclesiásticas y políticas de la villa de Sabadell

Començà a publicar-se l’1 de gener de 1871 sota la direcció de Sardà i Salvany, i desaparegué pel juny del 1928 Inicialment revista de propaganda catòlica integrista, anà evolucionant cap a posicions més moderades Inclogué alguns treballs de tema literari i històric, a més de religiós

Fou promotor de campanyes contra la blasfèmia, i publicà Ideari del doctor Sardà i Salvany 1927, en dos volums, Significación espiritual de los pesebres 1920 i Memòries i records del doctor Sardà i Salvany 1927

Estudià a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid Fou professor de llatí i creador dels opuscles de propaganda catòlica de la “Biblioteca Popular” 1870, per als quals fundà una impremta El 1871 fundà a Barcelona la Revista Católica  i, més tard, també a Barcelona, la Revista Popular , dirigida per Fèlix Sardà i Salvany S’establí al Perú, a Lima, on visqué molts anys Hi publicà la Revista Católica , i el 1892 obrí una impremta i una llibreria Especialitzat en estudis gramaticals, publicà Catálogo de las principales voces sinónimas para facilitar el análisis analógico 1883 i Compendio de…

Partí del “Círcol de Sant Jordi”, entitat integrista de Barcelona A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler i inspirada per Fèlix Sardà i Salvany Es proposà la lluita antiliberal i la infiltració dins el catalanisme Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Lluch, Jaume Collell i Salvador Bové s’hi negaren Prat de la Riba i Josep Torras i Bages

Residí des del 1910 a Sabadell, on inicià la seva formació, que prosseguí a Barcelona —Llotja 1925-28— i a París, amb Despiau 1930-31 Exposà, sol, a Barcelona el 1936 Feu monuments —Gimeno, Sardà i Salvany, Clavé—, mausoleus, relleus i imatges religioses a Sabadell, i també decoracions al fresc A partir del 1945 esdevingué amic de l'escultor Manolo Hugué amb qui collaborà en les seves últimes obres La seva obra, ben representada pel conjunt decoratiu de Sant Salvador, a Sabadell 1959, es caracteritza per una estilització arcaïtzant de les formes al servei d’un cert popularisme…