Resultats de la cerca
Es mostren 537 resultats
Segura
Poble
Poble del municipi de Savallà del Comtat (Conca de Barberà), de caràcter disseminat, a l’W del terme, aturonat, entre el torrent de Segura i el de Saladera, tributaris del riu Corb.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria El castell de Segura , del qual hi ha restes, és esmentat ja el 1123, que Berenguer Sendred el deixà al seu fill Arnau El 1150 depenia dels Cervera, família que el posseí fins el 1252, i passà als hospitalers El 1763 pertanyia al capítol de Tortosa
Segura
Antic llogaret
Antic lloc de la vall d’Àneu, sota el castell de València, al municipi de l’Alt Àneu (Pallars Sobirà), on tenia lloc, a la Pedra Comtal, el jurament de les llibertats i franqueses de la vall per part dels nous comtes de Pallars.
segura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 70 cm d’alt, aromàtica, amb fulles pinnatisectes o pinnipartides, i amb capítols de disc groc i de lígules blanques, disposats en corimbe.
Oriünda de la península Balcànica, es troba naturalitzada a una gran part d’Europa És un bon tònic estomacal i un excellent emmenagog
el Baix Segura
Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, a la regió d’Oriola.
La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar de Segura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu emergeixen les aïllades serres penibètiques de La Muela i de Callosa, de relleu descarnat Per la vora dreta, els àrids…
el Segura
El riu Segura prop d’Oriola
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del SE de la península Ibèrica, que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Fuente Segura Jaén, a uns 1 700 m alt, a la Sierra de Segura, prop de Pontones, i arriba a Guardamar Baix Vinalopó, l’extrem meridional del territori de llengua catalana, després de travessar l’antic regne de Múrcia i la comarca valenciana del Baix Segura Té 341 km de llargada, una conca de 16 079 km 2 i uns 30 m 3 /s de cabal mitjà, que no arriben pas tots a Guardamar, absorbits en part per al regatge Constitueix el principal collector de la zona més àrida de la península Ibèrica com ho mostra la seva migrada abundància, de només 1,8 l/s/km 2 La seva capçalera, molt muntanyosa, pot…
Jacint Segura
Història
Erudit i historiador.
Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València Dominicà des del 1683, fou catedràtic d’arts en el convent de València i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor Vinculat al cercle de M Martí, participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà La seva obra fou…
, ,
Josep Segura i Tallien
Música
Baríton.
Estudià música a Mataró, feu diversos recitals a l’Associació Wagneriana de Barcelona i el 1905 debutà al Gran Teatre del Liceu Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Louise , de MA Charpentier, sota la direcció d’A Toscanini El 1914 feu el paper de Wotan La valquíria al Teatro Real de Madrid Especialitzat en el repertori wagnerià, l’interpretà amb èxit a Madrid i Barcelona, on el 1910 oferí unes memorables funcions de L’holandès errant al Gran Teatre del Liceu També assumí amb èxit diversos papers d’òperes de G Verdi, J Massenet, A Ponchielli i WA Mozart…
,