Resultats de la cerca

Anomenats també serrallers, formaren gremis propis a partir de les corporacions de ferrers A Barcelona, el 1380, es formà una confraria de ferrers manyans , que s’organitzà a l’inici del segle XV i rebé ordinacions el 1538 i el 1708 Comprenia també els oficis d’agullers i d’armers Al segle XVIII el gremi experimentà un notable creixement i estengué les activitats a la fabricació de maquinària tèxtil A la majoria de les ciutats formaven part dels grans gremis d’oficis metallúrgics elois, que en general eren dirigits pels ferrers Els manyans apareixen com a capdavanters de les confederacions…

Fou collaborador de Joan Onyós a les obres del palau Güell de Gaudí 1886-90 Llur taller del carrer d’Argüelles de Barcelona fou continuat pels germans Josep i Lluís Badia al carrer de Nàpols, en un taller obra de Gaudí 1904, desaparegut

Aragonès d’origen, treballà decorativament el ferro sota la direcció d’Antoni MGallissà per a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 fou professor interí de metallisteria i ceràmica a Llotja El seu fill Francesc Tiestos i Vidal Barcelona 1877 — fou serraller, forjador i metallista presentà projectes de reixa forjada a l’Exposició d’Indústries Artístiques de Barcelona el 1898 i obtingué premi pels treballs de forja en l’exposició de ferros artístics de Barcelona el 1921

Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del “Diario de Gerona” Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura A Girona, amb XMontsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà a “Diario de Gerona”, “Vida”, “L’Enderroc”, “Lletres” i “El Gironès”, i a Barcelona, a “Montserrat” 1900, “Catalunya” 1903-05 i “Vida” 1907-08, a través d’on conegué Josep Carner, Guerau de Liost, JM Lopez-Picó i Emili Vallès, nucli literari que inicià el canvi de gust que preparà el Noucentisme Escriví petites proses poètiques, intimistes, que palesen amor a…

Orfe i recollit per un oncle seu, serraller, que intentà de donar-li un esdevenidor i el matriculà a l’Escola Normal de València, la seva vida representa un esforç de voluntat admirable per aconseguir les seves pròpies metes i fer-se a ell mateix Assistí a l’Escola de Menestrals 1877 i fou deixeble de l’escultor Capuz El 1879 es matriculà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i compaginà els estudis amb el treball a la serralleria del seu oncle Anà a Madrid 1882 i copià, al Museo del Prado, obres de Velázquez i Ribera Obtingué de la diputació de València la pensió per anar a Roma 1884, amb…

Situació i presentació Es troba dins les terres que formen la Plana de Vic Limita al NW i el N amb el municipi de Vic, a l’E, per una petita llenca, amb Santa Eugènia de Berga i Taradell, al S amb les terres de Tona i al SW amb el municipi de Muntanyola El fet que Malla sigui un municipi físicament planer fa que no hi destaquin gaires formes de relleu Així i tot, cal mencionar el puig del Clascar 644 m, sota el qual s’alça la caseria de Malla, Puigllampat 644 m i el serrat del Vilar 820 m, al límit més meridional amb Vic, i el serrat del Prat, el serrat de Can Bou i el serrat de la Coma, al…