Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
el Territori de Tarragona
Història
Antic terme rural, amb masos escampats, del Camp de Tarragona, comprès entre els termes de Constantí, Tarragona, Vila-seca i Salou, Riudoms i Reus, en terreny molt pla.
Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle Agafava una extensió d’uns 7 km d’E a W, i fins de 4 km, en alguns punts, de N a S Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, Reus i Vila-seca i Salou En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus Entre les partides de terra que hi corresponien, els Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada
baronia d’Albalat i Segart
Història
Feu que comprenia els actuals termes municipals d’Albalat dels Tarongers i de Segart.
Antiga senyoria de l’abadia de Fontclara Llenguadoc, passà als Blanes 1434 i als Vila-rasa 1526 el títol baronial fou concedit el 1614 a Joan de Vila-rasa i Cabanyelles Més tard passà als Saavedra, comtes de l’Alcúdia
Balada
Llogaret
Llogaret del delta de l’Ebre, de formació moderna, a la vora dreta del riu.
És dividit administrativament entre els termesmunicipals d’Amposta Montsià i Sant Jaume d’Enveja Montsià
quint
Història
Cinquena part dels ingressos municipals que algunes ciutats catalanes, d’acord amb els termes de llurs cartes, pagaven a la tresoreria reial.
Des del final del s XVI els reis intentaren de posar en vigor i generalitzar aquest impost que havia caigut en part en desús Amb tot, Felip III, a les corts del 1599, renuncià a tots els quints endarrerits davant el malestar que les indagacions en els arxius municipals havien ocasionat Però a partir sobretot del 1612, el lloctinent de Catalunya tornà a posar una atenció especial en el cobrament de l’impost, i a partir del 1614 efectivament els ingressos de la tresoreria procedents dels quints començaren a augmentar El 1620, però, el lloctinent arribà a exigir el quint a la ciutat de Barcelona…
penyes d’Arabí
Sector de costa espadada a la Marina Baixa entre la punta de l’Escaleta i la punta de la Bombarda, tot al llarg de la serra Gelada.
És inclòs dins els termesmunicipals d’Alfàs i de Benidorm Té uns 6 km de longitud i segueix una orientació SW-NE
coll de les Alzines
Collada
Pas de la carretera de Vinçà a Sornià a la serra que separa les aigües de la Tet i de l’Aglí.
És el límit natural entre el Conflent, el Rosselló i la Fenolleda Es troba al límit dels termes municipals de Tarerac Conflent i Trevillac Fenolleda
turó d’en Baldiri
Cim
Cim de 431 m, termenal dels termes municipals de Premià de Dalt i Teià (Maresme).
És coronat per la torre de guaita d’en Baldiri
l’Alqueria Blanca
Despoblat
Despoblat de l’antic terme de Morvedre que depengué, des del s XVI, de la parròquia de Benavites (Camp de Morvedre).
El seu antic terme amb la partida del Quadro, situat a la vall de Segó, entre els termesmunicipals de Sagunt, Faura i Benavites, forma un enclavat 1,08 km 2 del municipi de Quartell Camp de Morvedre
puig de Bassegoda
El puig de Bassegoda (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Cim
Cim muntanyós (1 373 m), molt destacat, de les serres interiors del Prepirineu, de plegament alpí, immediates als Pirineus hercinians.
S'uneix a través del coll de Bassegoda 1 100 m alt a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró És al límit dels termes municipals d’Albanyà Alt Empordà i de Montagut de Fluvià Garrotxa
entitat local menor
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, nucli (separat) d’edificacions, famílies o béns amb característiques pròpies i peculiars dins un municipi, al qual nucli és reconeguda personalitat jurídica pública i una certa autonomia quant a la prestació de serveis a les persones que hi resideixen.
És una entitat municipal descentralitzada, regida per un alcalde pedani i una junta veïnal que es constitueix normalment en casos de modificacions de termesmunicipals o en tractar-se de nuclis urbans de nova creació que hom considera que cal dotar d’administració pròpia