Resultats de la cerca

Format a l’École des Beaux-Arts de París S'establí al seu país natal i exposà a Perpinyà, alguna vegada conjuntament amb AMaillol, gran amic seu Participà a l’Exposició dels Artistes del Rosselló, que, patrocinada per la revista Forma , tingué lloc a la Sala Parés de Barcelona el 1905, i exposà al Salon des Indépendants de París el 1911, on Apollinaire qualificà la seva obra de seductora Convisqué amb els joves fauves i avantguardistes de l’escola de Ceret, tot i que conreà un paisatgisme d’arrel tradicional, amb una gran sensibilitat/> Fou també un mestre de l’aquarella

Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Bausil i Brune S'interessava per l’escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música construïa instruments de corda Inventà un paracaigudes ejectable amb patent del 1914 Féu diversos oficis abans d’ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l’Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York La millor part de la seva obra…

Aquest gènere aparegué en el món hellenístic i romà decorant els fons de pintures Les tendències orientals i el cristianisme el reduïren a símbols i a abstraccions decoratives, i no tornà a sobresortir com a tal en l’art d’occident fins al naturalisme i el realisme del segle XIV La miniatura, en àmbits del gòtic cortesà, li donà una nova puixança, preludi de les minucioses visions dels Van Eyck Així, assolí progressivament un alt grau de perfecció, de primer a Florència i després, al segle XV, a tot Itàlia, arran de la nova concepció humanística de l’espai que la perspectiva artificialis…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Riudaura N, Olot NE, les Preses E, Sant Feliu de Pallerols E, i amb el municipis osonencs de Rupit i Pruit S, de Santa Maria de Corcó SW, Sant Pere de Torelló W i Vidrà W i NW La plana és delimitada a llevant per la serra del Corb, que la separa de la vall d’Hostoles, i alhora fa de divisòria entre les conques del Fluvià i del Ter Al N, la fossa tectònica de la plana d’en Bas enllaça sense solució de continuïtat amb el pla d’Olot, mentre que a ponent trobem els cingles de Puigsacalm 1515 m, la serra de Llancers i la de Sant Miquel d’una…