Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Timoteu
Cristianisme
Deixeble i col·laborador de l’apòstol Pau.
Fill de pare pagà i de mare judeocristiana Eunice, fou convertit per Pau, el qual el prengué com a company en els seus viatges segon i tercer i li encomanà missions especials a Macedònia i a Corint La tradició l’identifica amb el cap bisbe o prevere de l’església d’Efes, destinatari de dues epístoles neotestamentàries i, segons la llegenda, morí màrtir La seva festa se celebra juntament amb sant Tit La seva festa se celebra el 26 de gener
Timoteu
Història
Polític i general atenès.
Fill de Conó, deixeble de Plató i d’Isòcrates, fou estrateg el 378 aC, quan es tornà a constituir la lliga naval atenesa Recuperà les illes de la mar Jònica 376-75, però, acusat el 373 aC pel seu fracàs a la mar Egea, entrà al servei de Pèrsia Tornà a Atenes el 367 aC i combaté l’hegemonia tebana, que comptava amb l’ajut dels perses No aconseguí de reconquerir Amfípolis 360 aC ni tampoc el triomf en la decisiva batalla d’Embata 356 aC, motiu pel qual fou exiliat a Calcis, on morí 354 aC La seva política ha estat objecte de valoracions molt diverses
Timoteu
Escultura
Escultor grec.
Continuador de l’escola de Fídies —del qual imità alguns aspectes, com és ara la delicadesa i subtilitat dels plecs de la indumentària—, treballà a Roma estàtua marmòria d’Àrtemis al Palatí, a Epidaure temple d’Asclepi i al mausoleu d’Halicarnàs Excellí, però, en la representació de figures de nereides i de níkai níkē Hom li atribueix l’escultura de Leda i el cigne coneguda a través de moltes còpies, una de les quals als Musei Capitolini de Roma i també una Atena amb l’ègida estrellada
Timoteu
Literatura
Música
Músic i poeta grec.
Representà la nova lírica coral tant en la música, a la qual estava subordinada la poesia, com en l’estil i en la tècnica Compongué nómoi , ditirambes, himnes i encomis El seu nómos titulat Els perses, conservat en un papir del segle IV aC, canta la batalla de Salamina amb un estil ric pel lèxic i per la mètrica
Tit
Cristianisme
Deixeble i col·laborador de l’apòstol Pau.
Pagà d’origen, no fou circumcidat en esdevenir cristià Acompanyà Pau al concili de Jerusalem La tradició l’identifica amb l’homònim cap de l’església de Creta, destinatari d’una de les epístoles pastorals La seva festa se celebra juntament amb sant Timoteu el 26 de gener
Salamina
Illa
Illa grega de la mar Egea, situada al golf Sarònic, davant el port del Pireu, al nomós de l’Àtica.
Té conreus de vinyes i oliveres La població, que viu de la pesca, de l’elaboració de l’oli i del vi, i del turisme, es concentra a la costa occidental, on s’obre la badia de Salamina, presidida per la ciutat homònima, capital de l’illa Independent a l’època homèrica, passà a ésser possessió de Mègara, primer, i d’Atenes al s VI aC És famosa, sobretot, pel record de la batalla batalla de Salamina que, a la fi del setembre del 480 aC, els grecs hi sostingueren contra els perses, els quals, bé que superiors en nombre d’efectius humans i de material bèllic, foren destrossats pels grecs, gràcies…
neogòtic
© Fototeca.cat
Arquitectura
Moviment artístic de caràcter romàntic que començà a mitjan segle XVIII, gairebé alhora que el neoclassicisme.
Les falses ruïnes de Strawberry Hill 1750 i l’abadia de Fonthill 1796, a Anglaterra, en són els testimoniatges més antics, juntament amb els jardins d’Arkadia, vora Varsòvia Impulsat per la literatura de Chateaubriand i de Victor Hugo, assolí un gran predicament al principi del s XIX Arquitectes com ara Pugin, Scott, Street, Abadie i, sobretot, Viollet-le-Duc li donaren forma teòrica i pràctica A Catalunya, Josep Casademunt i Torrents, director de la classe d’arquitectura de Llotja des del 1835, inculcà l’interès per l’estudi del medievalisme als seus deixebles Elies Rogent en fou el més…
bisbe
© Fototeca.cat
Cristianisme
Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde per l’Església catòlica, les esglésies orientals no catòliques, l’església veterocatòlica, les esglésies episcopalianes i per molts adherents de la comunió anglicana.
En canvi, no semblen donar-li valor dogmàtic altres comunitats cristianes que han conservat o reintroduït la figura del bisbe, com és ara les esglésies d’Escandinàvia i, darrerament, l’església luterana d’Alemanya Generalment té a càrrec seu la cura espiritual i el govern eclesiàstic d’una diòcesi La seva missió en l’Església és de continuar el servei pastoral dels dotze apòstols fins a la fi dels temps No és clar el sentit que el Nou Testament dóna a la paraula epískopos, i fins sembla que les comunitats primitives presentaven models diversos de direcció les esglésies paulines, un conjunt o…
literatura siríaca
Literatura
Producció literària escrita en siríac.
Es tracta d’una literatura eminentment religiosa i cristiana, bé que no manquen obres de caràcter històric o àdhuc científic Cronològicament, s’obre amb les versions bíbliques Al segle II i per obra, segurament, de judeocristians, fou traduït l’Antic Testament directament de l’hebreu al siríac Aquesta versió és anomenada Pšiṭtā ‘simple’ La versió del Nou Testament li és una mica posterior i hom l’anomena també Pšiṭtā o, millor encara, Vetus Syra Una altra versió, però, del Nou Testament tingué molta difusió en la tradició siríaca, el Diatèssaron de Tacià segle II Pel que fa a la història…
Epístola
Bíblia
Cadascuna de les vint-i-una cartes atribuïdes a diversos apòstols i que formen part del Nou Testament.
Ordinàriament mantenen la mateixa estructura un sobreescrit inicial, amb els noms dels corresponsals i dels destinataris i la salutació el cos de la carta, dividit sovint en un doble contingut doctrinari i exhortatiu, la longitud del qual és molt variable i una conclusió, que comprèn salutacions, consells darrers, encàrrecs personals i àdhuc una signatura personal que dóna autenticitat a l’escrit Llur gènere és mixt, intermedi entre la carta i l’epístola Hom les classifica en dos grans grups paulines i catòliques Hom anomena Epístoles paulines les catorze epístoles del Nou Testament…