Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
ullastre
Ullastre
Antoni Salvà (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Arbust o petit arbre, de la família de les oleàcies, d’1 a 6 m d’alt, de branques espinescents i anguloses, de fulles perennes, lanceolades, oposades i coriàcies, de flors blanques, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en drupa.
L’ullastre var sylvestris és la planta silvestre de l’olivera var europaea Habita als sòls secs de les terres mediterrànies meridionals
Ullastre
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), situat al S del poble.
El lloc és esmentat el 882
Josep Ullastre
Literatura catalana
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, traductor, gramàtic i eclesiàstic.
Vida i obra Fou doctor en teologia i domer de Sant Martí de Peralada És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià , publicada per primera vegada vers el 1733 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX se’n feren moltes edicions més de cinquanta per tot Catalunya entre altres llocs, Barcelona, Tarragona, Girona, Valls i Cervera L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics, en un català àgil i planer Traduí també la Linguae latinae exercitatio , o Diàlegs , de Joan Lluís Vives Deixà manuscrita, tot i que feu gestions per publicar-la, una interessant…
,
ullastre de frare
Ullastre de frare
Xemenendura (cc-by-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alt, de fulles estretament o amplament linears, blanquinoses al revers, de capítols solitaris i llargament pedunculats, amb les flors grogues i poc aparents, i amb les bràctees externes reflexes, i de fruits en aqueni amb vil·là.
Es fa en prats d’albellatge i en roquissars, a la regió mediterrània
Sant Pere d’Ullastre
Mur meridional i absis de l’església de Sant Pere d’Ullastre (Castellar del Vallès)
© Fototeca.cat
Capella
Capella del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al S del terme.
Romànica, d’una nau coberta amb volta de canó i tres absis semicirculars en forma de creu El 1980 hi foren descobertes unes pintures del s XVIII, que potser en cobreixen de romàniques A més, a l’absis aparegueren unes altres pintures, possiblement del romànic tardà
Ramon Escaler i Ullastre
Acudit gràfic de Ramon Escaler
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Literatura catalana
Dibuixant i comediògraf.
Fou l’ànima dels quaderns humorístics Fullaraca vers el 1887 i collaborà en La Roja 1881, La Honorata 1885-86 i altres publicacions de Barcelona i Madrid Fou el primer director artístic de La Tomasa des del 1888 Estrenà al Romea de Barcelona el drama Al peu de la creu 1892 i escriví diversos monòlegs humorístics, entre els quals cal citar Tot per elles 1885 i L’home de la dida 1892 Era oncle de l’escultor i comediògraf Lambert Escaler
,
arç de tanques
Botànica
Arbust caducifoli i espinós força alt, de la família de les solanàcies, de branques blanquinoses i fulles lanceolades, d’un verd clar; té flors petites, violàcies, i fruits en baia, vermellosos.
Conreat en tanques a la regió mediterrània
màquia
Màquia menorquina d’ullastre i olivella, a la zona de Favàritx (Menorca)
© Fototeca.cat
Geobotànica
Formació vegetal integrada fonamentalment per arbusts de fulla dura i persistent, densament agrupats, que poden arribar a atènyer uns 3 m d’alçada.
És pròpia de sòls silicis i calcaris de la zona mediterrània Als Països Catalans hi ha, com a comunitats vegetals espontànies, la màquia continental de garric i arçot, a les contrades seques de la terra baixa continental, en la qual dominen el garric i l’arçot la màquia litoral d’ullastre i margalló, a l’illa d’Eivissa i tot al llarg de la zona litoral càlida i eixuta de Garraf fins a Alacant, en la qual dominen el garric i el llentiscle, acompanyats de l’ullastre, del margalló i del garrofer la màquia mallorquina de garrofer i olivella, a l’illa de Mallorca, en la…
bufera arbustiva
Botànica
Arbust, de la família de les solanàcies, que ateny de 2 a 3 m d’alçada, de fulles arrodonides, enteres, una mica crasses, verdes tot l’any, de tronc erecte i branques tortuoses i intricades, amb flors solitàries i fruits en baia bilocular, embolcallat pel calze acrescent.
Creix a les màquies de garrofer i ullastre, des de València fins al sud d’Andalusia, i també en algun punt de Mallorca i d’Eivissa, mai no gaire lluny del litoral