Resultats de la cerca

Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d…

És travessat pel barranc d’Atzeneta , però l’aigua per al regatge procedeix del riu d’Albaida per mitjà d’un canal regulat per una junta de regants L’àrea regada ocupa 58 ha dedicades a hortalisses, llegums i arbres fruiters La major part de les terres conreades són de secà oliveres, garrofers i ametllers La propietat és molt repartida, i el 93% de la terra és conreada directament pels propietaris Indústries tèxtils i de fusta Sofrí un fort augment de població al llarg del s XVIII, continuat fins el 1860, que aconseguí el màxim amb 1 562 h a…

Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent Dins la mateixa Valld’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i,…

Hi passa la carretera general de València a Alacant És termenal dels municipis de Muro del Comtat, Albaida i Atzeneta d’Albaida

El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb un règim eventual de 15 ha d’hortalisses No hi ha activitat ramadera ni industrial La població ha conegut una forta estabilitat, a l’igual de la comarca, al llarg del s XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, com els petits pobles agraris de la comarca, en contrast amb els pobles industrials El poble 35 h agl 2006, santperencs o sentperencs 172 m alt és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó i amb una carretera local que l’uneix a la de València a Alacant per Alcoi Tenia al principi del s XVI 13 cases i pertangué a…

Fou fundat el 1538 pel segon comte d’Albaida Cristòfor Milà d’Aragó, i perdurà fins a l’exclaustració del 1835

La constitueixen molasses miocèniques entre calcàries i margues cretàcies És una vall sinclinal, entre el port d’Almansa i la Costera de Ranes, de tectònica prebètica, com les valls paralleles d’Énguera i d’Albaida La vegetació és mediterrània continental les pinedes 17 000 ha ocupen la meitat de la superfície total Entre els conreus de secà es destaquen el de la vinya unes 4 000 ha, sobretot a la Font de la Figuera i a Moixent, de l’olivera 3 000 ha a Moixent, del garrofer i dels cereals Els regadius del fons de la vall, alimentats per les deus originades a la serra Plana que la separa de la…

Fou doctor en teologia i canonge de la catedral d’Oriola Traduí del grec al llatí els Priores analyticorum 1569 d’Aristòtil Altres obres seves foren Oratio in commendationem Dialecticae 1567, De nomine Entelechia apud Aristotelem 1569, De universis copiosa disputatio 1569 i Oratio de utilitate Analyseos seu ratiocinationes Aristoteleae 1591

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles amb Isidor Garnelo, i des del 1905 fins al 1909 a la Llotja de Barcelona Havia rebut també lliçons de Sorolla S'inicià com a dibuixant el 1910 en illustracions de fullets d’aventures Dick Navarro, Montbers el pirata i novelles policíaques Exposà, a Barcelona, al Faianç Català 1911 i 1912, El Siglo 1925, les Galeries Laietanes 1926, Grifé i Escoda 1948, 1952 i 1961, la Sala Parés 1967, etc A València exposà el 1928, a Madrid el 1924 i a Londres el 1927 Illustrador de l’editorial Araluce, hi illustrà diversos llibres infantils Conreà també el…

Autor del manual Instruccions dels furs i privilegis del Regne de València 1580, obra de caràcter eminentment pràctic per a ésser utilitzada pels advocats Conté un breu sumari, per ordre alfabètic, dels furs