Resultats de la cerca

La capital és Mao 28 325 h 1982

Els recursos econòmics provenen dels conreus de secà, la ramaderia bestiar cabrum i, en menor mesura, del turisme

Fou director d’orquestra teatral, i es dedicà a escriure música escènica Compongué nombroses sarsueles, sol o en collaboració amb Chueca i, ocasionalment, amb Bretón i d’altres la més famosa és La Gran Vía

Centre comercial i industrial al peu de la Sierra de León, té indústries del calçat, alimentàries alcohols i farina i de mobles

Boscs d’alzines L’agricultura i la ramaderia constitueixen les activitats econòmiques predominants

Agricultura, ramaderia i indústries derivades

Director del museu de Pontevedra, del qual fou cofundador, així com del Seminario de Estudos Galegos 1923 Són importants els seus estudis sobre lírica galaicoportuguesa i literatura portuguesa del segle d’or Camões , 1954 Són obres seves Cancioneiriño 1932, Cancionero musical de Galicia 1942, El libro de Santiago 1948, La artesanía en Galicia 1953, la biografia El arzobispo Lago González 1967, Historias de Compostela 1970, Baldaquinos gallegos 1987, amb JRamón y Fernández-Oxea, i Fray Martín Sarmiento 1695-1772 1994 i els reculls d’assaigs sobre literatura i història gallegues Adral 1971,…

Estudià arquitectura a Barcelona, on es graduà l’any 1958, i es doctorà l’any 1966 amb un projecte d’habitatge unifamiliar de Majadahonda, amb el qual obtingué la segona medalla d’arquitectura de l’Exposición Nacional de Bellas Artes Des del 1963 treballà associat a Fernando Higueras, amb el qual dugué a terme els seus projectes més destacats, inscrits en el postmodernisme arquitectònic, del qual foren uns dels introductors a l’Estat espanyol La major part de la seva obra es localitza a Madrid Cal esmentar la Unidad Vecinal de Absorción UVA de Hortaleza 1963, el Centro de Restauraciones…

Hi destaca el santuari de la Virgen del Camino

Estudià a Pàdua, on fou deixeble de Colombo Escriví, ampliant i rectificant en alguns punts l’obra de Vesalius, Historia de la composición del cuerpo humano Salamanca 1556, obra que, en successives versions italianes i llatines, estengué la seva fama arreu d’Europa