Resultats de la cerca

Situat a la plana alluvial estesa a la riba dreta del Xúquer límit septentrional del terme, a la seva confluència amb el riu d’Albaida que el travessa en direcció SE-NW i constitueix la via natural de comunicació amb Xàtiva i accidentat al S per petits turons el Castellet, 151 m alt, fortificat en època islàmica coberts de matoll 300 ha L’agricultura, gairebé tota de regadiu 1650 ha, és una de les principals activitats econòmiques aprofita les aigües del Xúquer a través de la séquia d’Escalona dita també séquia de…

Fou impulsat per les administracions públiques, fonamentalment la Diputació de Castelló, amb l’objectiu de desenvolupar el turisme a la zona Tot i que fou inaugurat el 25 de març de 2011, restà pendent de completar i de corregir-ne errors de construcció a la capçalera de gir Inutilitzat per la manca d’autorització per a rebre-hi vols i per l’absència de sollicituds per a operar-hi, seguí sense funcionar els dos anys següents i fou objecte de polèmiques pel cost de manteniment i per les irregularitats en la construcció i el finançament Propietat de l’empresa pública Aerocas, al març del 2014…

Situació i presentació El municipi de Vilanova de Meià, de 105,24 km 2 , limita a tramuntana, per la serra del Montsec de Rúbies, amb l’enclavament de Rúbies del terme de Camarasa i amb els municipis del Pallars Jussà de Llimiana i Gavet de la Conca a ponent confronta amb Àger per la Noguera Pallaresa i a migdia amb Camarasa pel sector de Figuerola de Meià, amb Alòs de Balaguer des de l’ermita de Sant Mamet, per la carena d’aquesta serra, fins que el límit tomba pels Sargals , i amb Artesa de Segre, municipi que l’envolta també per llevant El termenal amb Artesa, prop de les Aigüetes, segueix…

El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu Hom ha introduït diverses granges de porcs La vila   vilanovins 348 m alt és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves El nucli central envolta la plaça de l’església parroquial Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc, barroc, obra…

Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can Savarrés o el…

Doctor en medicina i ciències, estudià geologia a París i en fou catedràtic a la Universitat de Madrid Publicà Manual de geología, Tratado de geología agrícola , Teoría y pràctica de pozos artesianos , Origen, naturaleza y antigüedad del hombre , descripcions de viatges europeus i altres nombrosos estudis Féu les descripcions geològiques de distintes províncies espanyoles, entre les quals les deCastelló 1859 i València 1893 El seu germà, Josep Vilanova i Piera València 1836 —…

L’església parroquial de Santa Maria és la de l’antic priorat de Santa Maria de Meià El lloc fou de la jurisdicció del priorat i formà municipi independent fins el decenni 1920-30 El seu terme comprenia el poble de Peralba És una entitat local menor amb junta administrativa pròpia

Fins el 1960 que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castellóde la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat constituí un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa Comprenia tota la comarca de l’Alt Millars, excepte Fanzara que pertanyia a Tortosa i Montant, la Font de la Reina i Vilanovade la Reina, que pertanyia a Sogorb l’Alt Millars

Comprenia Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanovade Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castellóde Meià, Anet, Fabregada Fou concedit per Alfons II, el 1330, al seu fill Ferran, a la mort del qual 1363 revertí a la corona el 1368 Pere III el lliurà al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, el cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual el vengué a la ciutat de Lleida el 1396 el marquesat tornà a la corona el 1414 Adquirida la senyoria per Francesc d’Avinyó, secretari d’Alfons IV, el…

Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle XVIII, el títol…