Resultats de la cerca

La capital és Lviv

Situada a la vora del riu Peltev, afluent del Bug, i bastida en forma circular, és el centre econòmic i intellectual de la Ucraïna occidental Té indústria automobilística, d’instruments de precisió, electrònica, química i tèxtil Hi ha universitat, acadèmia de les ciències, escoles superiors i moltes escoles especialitzades Té també cinc teatres, set museus i diverses biblioteques Entre els edificis es destaca la catedral catòlica, Uspenskij , del 1480, reformada en estil barroc, període en què a la ciutat treballaren diversos arquitectes italians La ciutat, fundada pel príncep Lleó de Halicz…

De família noble, estudià jurisprudència a Breslau El 1888 es féu monjo basilià canvià el nom de Romà pel d’Andreu, el 1899 fou elegit bisbe de Stanislaviv i el 1901 esdevingué metropolita de L’viv i, per tant, cap espiritual dels ucraïnesos catòlics de ritu bizantí Dugué a terme una gran acció pastoral, escriví moltes cartes pastorals sobre la vida religiosa, social i nacional del seu poble i fundà, a L’viv, una acadèmia eclesiàsticaTraduí a l’ucraïnès les obres ascètiques de sant Basili Renovà el monaquisme basilià i introduí els redemptoristes a l’església…

Estudià a L’viv, París i Moscou, on es doctorà 1944 Professor a Varsòvia des del 1948, obrí el marxisme a la filosofia analítica Entre les seves obres destaquen Wstęp do semantyki ‘Introducció a la semàntica’, 1960, Marksizm a egzystencjalizm ‘Marxisme i existencialisme’, 1961, Język a poznanie ‘Llenguatge i coneixement’, 1967, Marksizm a jednostka ‘Marxisme i individu humà’, 1965, Historia a prawda ‘Història i veritat’, 1974 i Enfremdung als soziales Phänomen ‘L’alienació com a fenomen social’, 1977 En 1955-68 fou membre del comitè central del Partit Obrer Unificat Polonès Arran…

Lluità en l’exèrcit napoleònic i fou diputat Les seves comèdies, influïdes per Goldoni i Molière, representen una de les fites més importants de la producció teatral polonesa Pan Geldhab ‘El senyor Geldhab’, 1818, Pan Jowialski ‘El senyor Jowialski’, 1832, Śluby panieńskie ‘Vot de noies’, 1833, Zemsta ‘La venjança’, 1834

Activista polític de tendència marxista, la seva obra literària palesa les seves preocupacions socials Edità la revista Žite i slovo ‘Vida i paraula’, 1894-97 Escriví Balady i rasskazy ‘Balades i relats’, 1876, de caràcter romàntic, Veršiny i niziny ‘Altures i profunditats’, 1887, lírica política d’influències socialistes, Uvádšije list'ja ‘Fulles mortes’, 1896, etc La seva extensa obra poètica inclou temes lírics, polèmics, filosoficohistòrics, socials nacionalistes, etc En prosa escriví Boa constrictor 1877, sobre l’explotació capitalista, Rutency ‘Els rutens’, 1878, de caràcter satíric,…

Elegit com a successor de Joan II per la noblesa, no pogué enfrontar-se a l’aristocràcia Pel tractat de Buczacz 1672 cedí Podòlia als turcs i Ucraïna als cosacs El succeí Joan III

Ordenat de sacerdot el 1917, estudià a Innsbruck i a Roma Fou rector de l’Acadèmia Teològica de L’viv 1929 Arquebisbe titular de Serres 1939, el 1944 fou elegit arquebisbe de L’viv i metropolita de Halič El 1945, en ésser annexada la Ucraïna occidental a l’URSS i suprimida pel govern soviètic l’Església Catòlica ucraïnesa obligada a passar a l’Ortodòxia i a sotmetre's al patriarca de Moscou, fou deportat a Sibèria, d’on fou alliberat el 1963, gràcies a la intervenció del papa Joan XXIII Residí llavors al Vaticà, des d’on tingué cura de l’Església Catòlica ucraïnesa…

Situada al SE de L’viv, és un nucli d’indústria alimentària i de fabricació d’instrumental agrícola

Poblada per eslaus, formà part ss IX-XI dels principats de Kíev i de Vladimir, i al s XII fou un principat autònom sofrí les escomeses dels tàrtars s XIII i el 1349 fou incorporada al regne polonès per Casimir III Els repartiments de Polònia 1772-95 l’atribuïren a Àustria, que tot seguit n'emprengué la germanització Les universitats de Cracòvia i L’viv encapçalaren el moviment nacionalista polonès a Galítsia, que el govern de Viena tractà d’afeblir fomentant l’antagonisme entre les dues ètnies de la regió els polonesos terratinents, burgesia i la minoria rutena pagesia A l’últim terç del s…