Resultats de la cerca

És situada a la riba esquerra del Sava, al peu dels últims estreps del Medvednica Principal centre urbà i econòmic de l’estat, hi ha representades la major part de les indústries, entre les quals sobresurten la de fabricació de maquinària agrícola i la tèxtil, la química i la del paper, del calçat i del vidre, entre altres És també un important nus de comunicacions en l’encreuament de les vies que uneixen l’Adriàtica amb l’Europa oriental i l’Europa occidental amb el Pròxim Orient Té aeroport internacional El nucli antic, situat sobre dos turons, és format pel Gric, o antic barri de la…

Fou alumne de l’Acadèmia Militar Superior de Belgrad i de la de Zagreb Durant la Segona Guerra Mundial s’uní als partisans de Tito, ingressà al Partit Comunista i arribà a general de l’exèrcit iugoslau El 1961 passà a dirigir l’Institut dels Treballadors de Croàcia Fou catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Zagreb del 1963 al 1967, que fou privat de tots els càrrecs i empresonat 1972 i 1982 pel seu ideari nacionalista Fundador 1989 i líder indiscutit del partit Unió Democràtica de Croàcia, fou elegit president de Croàcia el 1990, any que en declarà…

Seguí la carrera militar i després es dedicà a la literatura Entre altres càrrecs fou vicepresident de l’Acadèmia Iugoslava de Ciència i Art, director de l’Institut Croat de Lexicografia i director de la Unió Iugoslava d’Escriptors D’estil vigorós i conviccions fermes, no dubtà mai en les seves obres a criticar les injustícies socials i la política del seu país Cal destacar la trilogia dramàtica Glembajevi ‘La família Glembaj’, 1932, la novella Povratak Filipa Latinovića ‘El retorn de Felip Latinović’, 1960 i els reculls de relats, Hrvatski bog Mars ‘El croat déu Mart’, 1922 i Balade Petrice…

Membre del Partit Comunista, viatjà per Rússia, lluità a la guerra espanyola de 1936-39 i fou afusellat pels ústaixes Fundà la revista literària Zaštita Čovjeka 1928 i escriví una obra literària extensa i variada, d’intenció clarament política i social Cal destacar-ne Stihovi ‘Poemes’, 1919 i la novella Slatan Mladič ‘El jove d’or’, 1928

Graduat i doctorat en dret a la Universitat de Zagreb 1980 i 1994, i en composició musical a l’Acadèmia de Música de Zagreb 1983, on fou professor de 1984 a 2004 Ha compost una cinquantena de peces musicals, de les quals algunes de les quals han estat premiades Militant de la Unió Comunista de Croàcia des del 1980 aleshores dins de l’estat iugoslau, contribuí a la transformació gradual d’aquest en socialdemòcrata SDP Després de la desmembració de Iugoslàvia i de la nova creació del nou estat croata 1991, el 1994 s’apartà de la política durant deu anys per a exercir d…

Amb simpaties panslavistes i influït pel pensament illuminista, publicà l’obra Disertacija ‘Discursos’, 1832, on defensava la unió dels pobles illiris enfront d’Hongria També fundà un Centre de Lectura a Zagreb, que donà un gran impuls al ressorgiment literari i nacional croat

El seu nom real és Zinka Kunc Estudià a Zagreb, a Praga i a Nova York Debutà el 1927 a Ljubljana amb Il trovatore , de Verdi El 1937 cantà a Salzburg i passà al Metropolitan de Nova York, on cantà habitualment fins els anys seixanta Es destacà en el repertori verdià i enregistrà diversos discs

Estudià a les universitats de Zagreb i de Göttingen El 1939 emigrà als EUA, i el 1944 es naturalitzà nord-americà Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Princeton, i pertangué a nombroses acadèmies de ciències Les seves investigacions en el camp de l’estadística, d’una gran rigor matemàtica, foren desenvolupades a An Introduction to Probability Theory and its Applications 1950

Cap del partit nacionalista croat 1880, amb el bisbe JJ Strossmayer fundà l’Acadèmia iugoslava de Zagreb, de la qual fou primer president Després de l’estudi sobre els apòstols eslaus Ciril i Metodi 1857-59 estudià el nacionalisme dels eslaus meridionals del s XII al XV i publicà nombrosos treballs a les actes de l’Acadèmia

Professor a Belgrad Des del 1866 fou membre de l’acadèmia iugoslava de Zagreb Autor de les primeres gramàtiques de la llengua sèrbia Fou un dels primers estudiosos de la gramàtica històrica i de la dialectologia de la llengua sèrbia Història de les formes de les llengües sèrbia i croata de mitjan segle XVII 1874, Diccionari dels monuments literaris serbis 1863-64 Edità molts texts serbis antics