Resultats de la cerca

Estudià a Saragossa i a Roma 1765-74 Tornà a la península Ibèrica 1776 i treballà a Lleida a la seu nova, a Madrid, a Granada i a Jaén Fou el més destacat escultor de cambra de Carles IV des del 1793 Director d’escultura 1814 i primer escultor de cambra de Ferran VII 1816 Es conserven algunes obres seves de tema religiós, però les més representatives són, deixant de banda els retrats cortesans, la Venus 1793 de l' alameda d’Osuna avui a la collecció Bauer, Madrid i l' Hércules y Anteo 1808 als jardins d’Aranjuez

Installat a París, el 1913 conegué Mallorca a través d’Anglada i Camarasa El 1928 comprà la península de Formentor per construir-hi un hotel, els beneficis del qual havien d’ésser invertits en el foment de l’art Retornà a l’Argentina el 1934

Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzadora i de to humorístic, com Los flacos 1870, La mujer compuesta 1872, Figuras de cera 1876, El gato negro 1878, La feria de las mujeres 1883, Adán y Eva , etc Fundà la revista “España Musical y Literaria” Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública

Collaborà amb Juan Adán a la catedral nova de Lleida Treballà en la caixa de l’orgue d’aquest temple, que executà l’helvètic Ludwig Scherrer 1777 Fou l’autor de la imatge de la Mare de Déu jacent de la mateixa catedral i d’altres treballs d’escultura a l’església del Roser Les darreres obres seves, escampades per diversos pobles del Segrià, avui desaparegudes, pertanyen de ple a l’art neoclàssic

Doctor en medicina, exercí de cirurgià Presidí l’Institut Mèdic Valencià 1881-83, l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de València 1887-89 i 1891-93 i l’Ateneu Científic, Literari i Artístic 1872-74 Publicà, a més d’obres mèdiques, Recuerdo Apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer 1883, en què aportava noves dades sobre l’autor de l' Espill , Estudio biográfico-bibliográfico del canónigo Francisco Agustín Tárrega 1889 i una traducció en vers del Misterio de Adán y Eva 1889 Deixà incompleta una versió en vers castellà de l' Espill

Fou un dels membres del moviment ultraista i ocupà càrrecs governamentals amb el president Perón La seva poesia evolucionà des de l’ultramodernisme de fons romàntic de Los aguiluchos 1922 i Días como flechas 1926 vers el to depurat i personal que encetà amb Laberinto de amor 1936 i que continuà amb Cinco poemas australes 1937, Sonetos a Sofía y otros poemas , que obtingué el premi de la Comisión Nacional de Cultura del seu país el 1940 i El viaje de la primavera 1945 Publicà també narrativa Adán Buenosayres 1948, El banquete de Severo Arcángelo 1965, Heptamerón 1966 i Megáfono o la guerra 1970

Anà a residir a Madrid amb els seus germans Josep i Joan, també oboistes, amb els quals actuà sovint, com el 1752, davant els reis Ferran VI i Bàrbara A Madrid conegué Domenico Scarlatti, que l’influí Escriví música escènica per a obres religioses, com La fe de Abraham 1757, Los trabajos de Adán 1758, etc i per a l’obra de Ramón de la Cruz Quien complace a la deidad acierta a sacrificar 1757, per a l’acte sacramental titulat La lepra de Constantino 1757 També escriví tonadillas , com El soldado 1761 Actuà a Portugal i a França i l’any 1761 anà a la cort de Württemberg amb el seu germà Josep…

Llicenciat en dret 1947, fou professor de ciències de la informació Fundador 1951 i director de la revista El Ciervo , fou redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia , president de l’Associació de la Premsa de Barcelona i director d’ El Correo Catalán Des del 1997 presidí el Consell d’Informació de Catalunya El seu pensament — La ciudad a medio hacer 1956, El sermón del laico 1959— s’adscriu al progressisme catòlic moderat Escriví poesia en castellà El caballo 1951, premi Adonais, El hombre de la aguja en el pajar 1966, Oficios y maleficios 1971, aplegats a…

Deixeble de Salvador Gea al Reial Collegi del Patriarca de València, més tard estudià al conservatori de la ciutat La Guerra Civil Espanyola aturà la seva formació, que reprengué al conservatori de València amb JV Bàguena, M Palau i JM Machaconses Combinà la dedicació a la música i la de funcionari a l’Administració de la Sanitat Social Interessat en la renovació del llenguatge musical valencià, en el catàleg de la seva producció sobresurten les Nou cançons per a la intimitat 1966, per a soprano, tenor, baix, flauta, clarinet, fagot i piano, en què explorà les possibilitats de l’atonalisme i …

Resultat de l’aliança al voltant de la Agrupación de Independientes de Canarias, el 1995, el 1999 i el 2003 fou la força més votada en les eleccions autonòmiques de Canàries 21, 24 i 23 escons, on durant aquestes legislatures governà en coalició amb el Partido Popular i amb Manuel Hermoso fins el 1999, Roman Rodríguez fins el 2003 i Adán Martín fins el 2007 com a presidents de la comunitat autònoma, tots ells de CC Posteriorment, en les eleccions autonòmiques celebrades el maig del 2007 el Partido Socialista Obrero Español fou la primera força en nombre de vots i escons, però CC, en segon…