Llorenç Gomis i Sanahuja

(Barcelona, 1924 — Barcelona, 31 de desembre de 2005)

Llorenç Gomis rebent la Creu de Sant Jordi

© Generalitat de Catalunya

Escriptor i periodista.

Llicenciat en dret (1947), fou professor de ciències de la informació. Fundador (1951) i director de la revista El Ciervo, fou redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia, president de l’Associació de la Premsa de Barcelona i director d’El Correo Catalán. Des del 1997 presidí el Consell d’Informació de Catalunya. El seu pensament —La ciudad a medio hacer (1956), El sermón del laico (1959)— s’adscriu al progressisme catòlic moderat. Escriví poesia en castellà: El caballo (1951, premi Adonais), El hombre de la aguja en el pajar (1966), Oficios y maleficios (1971), aplegats a Poesía (1950-75) (1978) i Libro de Adán y Eva. La poesia en català comprèn els volums Sons i sonets (1968-1972) (1984) i Déu vos guard i passi-ho bé (1987). És també autor d’assaigs i estudis sobre el món de la premsa i la comunicació: El medio media: remedio de las medias de enmedio (Función política de la prensa) (1974, tesi doctoral), Teoria dels gèneres periodístics (1989), Teoría del periodismo. Como se forma el presente (1991) i La notícia, dret humà (1993). El 1996 publicà De memòria. Autobiografia (1924-1994). El 1993 rebé el premi Ciutat de Barcelona pels articles publicats durant l’any a La Vanguardia i l’any 2004 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.