Resultats de la cerca

Realitzà estudis eclesiàstics de filosofia i teologia a Roma i es doctorà en història a la Universitat de Salzburg El 1951 anà als EUA, on exercí de sacerdot catòlic durant cinc anys en un barri porto-riqueny de Nova York Del 1956 al 1960 fou vicerector de la Universidad Católica de Puerto Rico, a Ponce, d’on anà a Mèxic 1961 i fundà a Cuernavaca el Centro Intercultural de Documentación CIDOC El 1969 se secularitzà Fou autor d’una obra rigorosa i provocadora amb la qual intentà de subvertir els valors que constitueixen el fonament mateix de la modernitat humana i que hom té associat a signes…

Estudià a la Llotja de Barcelona entre el 1973 i el 1978 Vinculat al collectiu d’artistes USQUAM des de la seva creació el 1980, fou professor de l’Escola Massana de Barcelona La seva obra es desenvolupa dins l’àmbit escultòric, tot i que no es constreny als límits que habitualment es confereixen a aquest llenguatge artístic, per a construir installacions que en cada intervenció s’adeqüen a les necessitats de l’espai i de l’artista Són inventaris d’objectes quotidians descontextualitzats, presentats amb elements que tenen formes protètiques, de cotó de color cru, que fabrica…

La majoria dels codis penals es basen en el francès, del 1810 Als països anglosaxons, el dret penal és menys codificat i, com el codi civil, es regeix sobretot per la common law , tot i que els delictes i les penes puguin estar codificats parcialment Com a expressió directa del poder coercitiu de l’Estat, els codis penals són objecte de constants modificacions i reformes, i s'adeqüen a noves formes de criminalitat i de delicte, sorgides arran dels canvis tecnològics, de les relacions socials, dels hàbits i costums, etc, com també als grans canvis en la mentalitat general pel que…

Les idees i conceptes de la ment deriven, en últim terme, de l’experiència i, en aquest sentit, l’empirisme s’oposa, des d’un punt de vista gnoseològic i epistemològic, al racionalisme, que pretén donar a l’esperit lleis i conceptes propis, sia innats o a priori , i a l’idealisme, que postula una realitat fora de l’abast de la percepció sensorial, al coneixement de la qual hom accedeix per altres vies Per contra, l’empirisme sosté que l’experiència marca els límits del coneixement, més enllà dels quals hom no pot assolir un grau de certesa que pugui considerar-se acceptable No obstant això,…