Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
adherir
Aplicar (alguna cosa) a la superfície d’una altra fent que s’hi agafi.
adherir
Estar, alguna cosa, aplicada a la superfície d’una altra i agafada a ella.
adherir-se
Manifestar-se algú completament d’acord amb una idea, una opinió, un dictamen, una doctrina, etc., associar-se a un acord.
adherir-se a l’apel·lació
Dret processal
En el procés judicial, petició de l’apel·lat al tribunal, demanant la revocació total o parcial de la sentència o resolució ja apel·lada abans per un altre litigant ( apel·lació
).
congrés d’Aquisgrà
Història
Congrés celebrat a Aquisgrà el 1818 pels plenipotenciaris de la Gran Bretanya, Prússia, Àustria i Rússia, els quals decidiren de retirar de França llurs tropes d’ocupació i signaren un protocol secret que renovava la Quàdruple Aliança.
En ésser invitada a adherir-s’hi, la França de Lluís XVIII ingressà en el concert de les potències de la Restauració
enganxar
Unir, fer adherir amb cola o qualsevol matèria aglutinant.
sangonera comuna
Helmintologia
Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids, de 6 a 10 cm de longitud i de color gris fosc, que habita generalment en estanys, rius i canals, sobretot infectats.
La boca consta de tres mandíbules dentades, amb les quals pot adherir-se a pells resistents i serrar-les per xuclar després la sang de les víctimes vertebrats i emmagatzemar-la a les expansions laterals de l’intestí durant uns nou mesos Secreta l’anticoagulant hirudina Antigament foren molt utilitzades en medicina per a practicar sagnies sagnia
escepticisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que considera la raó humana incapaç de conèixer la veritat.
L’escepticisme sorgí davant la varietat i contrarietat d’opinions sobre els mateixos problemes i com a reacció enfront del dogmatisme Des d’un punt de vista pràctic, representa una negativa a adherir-se a qualsevol opinió determinada i comporta l’adopció, com a única actitud, de l' epokhé L’escepticisme, com a doctrina, fou sistematitzat per primera vegada per Pirró d’Elis, i Arcesilau de Pítana, cap de l’Acadèmia, l’introduí en el platonisme Li donaren de nou un fort impuls Montaigne, al Renaixement, i més tard Hume i Kant