Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
adversari | adversària
Esport
En el joc (o en la competició esportiva), dit de la persona o persones que s’oposen a una altra o a unes altres.
adversari | adversària
Dit de la persona que va contra una altra en una lluita, en un judici, etc.
capulet | capuleta
Història
Membre d’una facció güelfa de Cremona (Capelletti), del s XIII, oposada als Barbarasi o Troncaciuffi.
De la interpretació errònia d’uns versos de Dant, Luigi da Porto, en una relació seva, en féu la família veronesa dels Capuleto, adversària dels Montecchi montescs, la qual cosa serví a Shakespeare d’inspiració per a la seva obra Romeo i Julieta
boxa
Esport
Esport individual de combat basat en la utilització reglamentària dels punys, en accions combinades d’atac i de defensa, contra un adversari.
Constituïa per als grecs una de les principals proves atlètiques A Roma la pràctica del pugilatus adquirí una espectacular popularitat, però perdé la seva qualitat esportiva Modernament, la pràctica de la boxa començà a Anglaterra vers la fi del segle XVIII, vorejant sovint la illegalitat i sostinguda per l’atractiu de les fortes juguesques Aviat interessà determinats cercles aristocràtics El primer campió fou James Figgs, imbatut des del 1719 fins al 1730 en la inicial modalitat de punys nus El marquès de Queensberry 1865 feu reglamentar l’ús dels guants protectors, introduïts per Jack…
entrada
Esport
En el basquetbol, penetració d’un jugador que té controlada la pilota cap a la cistella adversària tot esquivant l’acció defensiva dels contraris.
pivot
Esport
En el bàsquet, jugador situat normalment prop de la cistella adversària i al voltant del qual gira el joc del seu equip en atacar.
Té per missió encistellar i agafar els rebots
Orsini
Família romana güelfa, molt influent a la Santa Seu des de la darreria del segle XII al segle XVIII, i adversària de la família gibel·lina, Colonna.
El primer membre ben conegut és Giacinto Bobo-Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Celestí III i afavorí especialment el seu nebot, Orso di Bobone El nebot d’aquest, Matteo Rosso mort el 1246, fou senador de Roma i defensà la ciutat contra l’emperador Frederic II 1241, aliat dels Colonna L’antagonisme amb aquesta família fou continuat per Giovanni Gaetano Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Nicolau III El fracàs de la Santa Seu davant Felip IV de França afavorí els Colonna i dividí els Orsini, car el cardenal Napoleone Orsini feu costat al candidat dels francesos al papat, que…
Bohèmia
Plaça de Kutná Hora, Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…
Països Baixos
Estat
Estat de l’Europa nord-occidental, limitat a l’W i al N amb la mar del Nord, a l’E amb Alemanya i al S amb Bèlgica; la capital és Amsterdam, bé que la seu del govern és a la Haia.
La geografia física Els Països Baixos formen part de la gran plana de l’Alemanya septentrional, la qual ocupa gairebé la meitat del territori neerlandès, mentre que l’altra meitat s’identifica amb el delta del Rin i del Mosa El 50% del territori holandès Drenthe, Holanda Septentrional i Meridional, la meitat de Zelanda, el Brabant septentrional i part de Groningen i Frísia es troba sota el nivell del mar fins a 7 m La resta del país és formada per regions planes o lleugerament ondulades, amb una altitud de 5 a 50 m, la qual s’eleva lleugerament i d’una manera progressiva vers el S i l’E al…
Barcelona
Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…