Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
afirmació
Lògica
Proposició en la qual la còpula (la relació entre els dos termes) és posada com a existent.
El sentit lògic d' afirmació té com a antònim negació i és diferent del sentit que té al llenguatge corrent, en el qual l’acció d’afirmar pot referir-se a una proposició negativa Aquest últim sentit és designat asserció
adverbi afirmatiu
Gramàtica
Partícula que dóna caràcter afirmatiu a la proposició; no és necessari perquè una proposició tingui aquest caràcter afirmatiu.
L’adverbi pot servir per a donar èmfasi, o, de vegades, per a indicar una suma també , i encara per a expressar ponderació àdhuc, fins , etc La partícula d’afirmació per excellència és sí o qualsevol altra que la impliqui sovint té una funció proposicional, més que modificadora, encara que aquesta també li és pròpia Jo sí que hi he estat En realitat la partícula sí , emprada absolutament, equival a una proposició, i és únicament per tradició que hom la considera adverbi
contraexemple
Matemàtiques
Exemple que contradiu una afirmació.
Per exemple, l’afirmació “tot nombre real és racional” és falsa ja que hi ha el contraexemple , que és un nombre real que no és racional
error
Cristianisme
Afirmació contrària a una veritat formalment no revelada.
Hom parla d' error teològic en contraposició a l' heretgia
existencialisme
Filosofia
Moviment filosòfic que hom pot caracteritzar, més enllà de la diversitat de formes en què es manifesta, per l’afirmació que l’existència és prèvia, almenys ontològicament, a l’essència.
Com a corrent filosòfic, l’existencialisme sorgí entre les dues guerres mundials, però es desenvolupà, sobretot, durant els anys quaranta i els anys cinquanta, i trobà en la literatura J-P Sartre, A Camus el mitjà d’una ràpida expansió que el féu aviat corrent dominant i àdhuc de moda a tot arreu Fou expressió d’un cansament davant l’essencialisme dominant en la història de la filosofia occidental i, alhora, d’un desengany davant l’optimisme científic i humanista de la darreria del s XIX i principi del s XX, i hom en pot trobar les arrels en la filosofia antihegeliana de S Kierkegaard Bé que…
a fe
Fórmules de jurament o d’afirmació rotunda i emfàtica.
desmentir
Demostrar la falsedat (d’una afirmació o d’un fet).
premoció
Filosofia
Cristianisme
En l’escolàstica, concurs diví previ a l’acció lliure de l’home i determinant d’ella.
També coneguda com a promoció física , el seu caràcter previ i determinant l’afirmació del qual pel tomisme és tanmateix acompanyada també sempre de l’afirmació que la premoció no anulla la llibertat humana suscità la reacció molinista i suarista del segle XVI, en virtut de la qual hom establí —en relació amb la doctrina de la ciència mitjana presciència— un concurs simultani en comptes de la dita premoció física
opinió
Filosofia
Tipus de coneixement, intermedi entre la ciència (episteme), o coneixement pròpiament veritable, i la ignorància (agnoía), el qual comporta un judici sobre l’aparença.
Vinculat intrínsecament a la doctrina platònica del món intelligible, en contraposició al món de la realitat sensible, el concepte filosòfic d’opinió o dóxa ha derivat en el sentit de significar un tipus peculiar d’afirmació tant més propera a la ciència com més probables siguin les raons en què es fonamenta i en la qual resta sempre oberta la possibilitat que l’afirmació contrària sigui la veritable