Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
mozzarella
mozzarella
Gastronomia
Formatge elaborat al Laci i a la Campània, originàriament amb llet de búfal femella i actualment de vaca.
És de pasta tendra, blanca i compacta, cru, caseïficat entre 32° i 35°C, de maduració ràpida i de sabor dolça, agradablement acidulada No es conserva bé i cal consumir-lo aviat És molt emprat, fos, en diversos plats de cuina italiana
divertir
Distreure, entretenir, agradablement, recreant.
distreure
Retenir agradablement o tranquil·lament l’atenció (d’algú).
efluvi
Emanació, exhalació, que afecta agradablement els sentits, especialment l’olfacte.
afalagar
Tractar d’afectar agradablement (algú) amb demostracions d’afecte, reverència, etc.
pintoresc | pintoresca
Art
Que convida a pintar en la mesura que és agradablement irregular i desordenat.
Exemplificat en el paisatgisme i vinculat al problema de la relació art-natura, l’estètica del pintoresc és un fenomen sobretot anglès de la fi del s XVII i del s XVIII En arquitectura implica qualitat d’harmonia amb l’ambient natural i ruptura mab els esquemes simètrics
olor
Biologia
Química
Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement l’olfacte (per oposició a pudor).
olor
Biologia
Química
Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement o desagradablement l’òrgan de l’olfacte.
boldo
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les monimiàcies, que ateny fins a 8 m d’alçària, de fulles persistents, oposades, ovades i piloses, molt i agradablement aromàtiques, com ho són també l’escorça i les flors, que són dioiques i reunides en cimes terminals.
Viu als boscs esclerofilles de Xile, on els naturals n'empren les fulles com a condiment i per a preparar infusions digestives Riques en essència i en boldina, són emprades per a combatre les afeccions hepàtiques, i com a tònic, estimulant i digestiu enèrgic
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…