Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Ágreda

L’església de sant Miquel, a Ágreda
Patronato de Turismo de Soria
Municipi
Municipi de la província de Sòria, Castella i Lleó, situada al peu del Moncayo, vora el límit amb Aragó, i drenat pel riu Queiles.
Església gòtica de sant Miquel, on es troba el retaule pintat pel mestre d’Ágreda Hi foren signats els tractats d' Ágreda
mestre d’Ágreda
Pintura
Pintor de l’escola aragonesa del començament del s XVI; d’estil tosc i amanerat, però expressiu, acusa més influències septentrionals que no italianes.
Sobresurt el seu retaule de Sant Miquel, a Ágreda 1519 Les seves obres han estat sovint atribuïdes a Pedro de Aponte
tractat d’Ágreda
Història
Tractat signat a Campilla i a Ágreda el 27 i el 28 de març de 1281 entre Pere II de Catalunya-Aragó, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç.
En canvi del reconeixement d’aquest darrer com a hereu de Castella, Pere obtingué diverses viles de frontera, entre d’altres, Albarrasí també fou acordada la conquesta i el repartiment de Navarra entre els reis català i castellà
tractat d’Ágreda
Història
Tractat signat el 27 de setembre de 1162, a la mort de Ramon Berenguer IV, entre Ferran II de Lleó i el rei d’Aragó, Alfons I, encara infant, voltat dels seus consellers.
Ferran es comprometé a defensar Alfons i a lliurar-li la seva germana petita, Sança, com a esposa
María Jesús de Ágreda
Cristianisme
Religiosa castellana, de nom María Coronel de Azana.
Abadessa 1627-62, fou confident i consellera 1643-65 de Felip IV de Castella Processada per la inquisició 1650 per la seva doctrina, en resultà absolta Escriví nombroses obres, la principal de les quals, La Mística Ciudad de Dios o Historia de la Reina de los Ángeles —publicada després de la seva mort—, fou condemnada per la inquisició 1672 i més tard pel Sant Ofici la Sorbona tampoc no l’acceptà 1696 Això provocà grans polèmiques La seva correspondència amb el rei és d’un gran interès històric
Maties Garcia
Metge.
Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València fins el 1687, i representant de la tendència tradicional galenista més tancada D’entre les seves obres cal destacar Disputationes medicae selectae Lió, 1677, Disputatio apologetica de curatione vertiginis per consensum ventriculi Lió, 1677 i Disputationes physiologicae antiquorum et neotericorum placita novo acumine experimentes València, 1680
Fermín Cacho Ruiz
Atletisme
Atleta castellà.
Aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona en la prova dels 1 500 m, el seu triomf més destacat Obtingué la medalla de plata als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 i no pogué assistir als de Sydney a causa d’una lesió El 1997 establí una nova marca europea dels 1 500 m a l’aire lliure amb un temps de 32895 min
Antonio Arbiol y Díez
Literatura
Cristianisme
Franciscà i escriptor aragonès.
Defensà María de Agreda, però atacà tant els illuminats com Miguel de Molinos són trenta-tres les seves obres publicades sobre diversos temes teològics, però especialment ascètics i místics illuminisme
Joan López
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Frare franciscà i filòleg.
El 1726 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem per un frare franciscà , inèdita, descripció de la vida i els costums d’aquelles terres Escriví també una gramàtica aràbiga, un vocabulari àrab-castellà i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda
Maria de Molina
Història
Reina de Castella i Lleó (1284-95).
Filla de l’infant Alfons de Molina, neta d’Alfons IX i muller de Sanç IV Exercí una notable influència política sobre el seu marit, el qual feu decantar a l’aliança amb França assemblea de Toro, 1288, en contra dels desigs del privat, Llop IV, senyor de Biscaia Un cop vídua, governà Castella com a regent 1295-1301, durant la minoritat del seu fill Ferran IV, i superà amb èxit corts de Valladolid, 1300 la guerra civil que enfrontà els partidaris del nou rei amb els seguidors dels infants de la Cerda, que tingueren l’ajut diplomàtic de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb el qual no hi hagué cap…