Resultats de la cerca

Fundà la revista Qué , a l’entorn de la qual s’agruparen els primers surrealistes Publicà Antología de la poesía viva latinoamericana 1967, El muro secreto 1949, Construcción de la destrucción 1957, etc

Esmentat ja en les ordinacions barcelonines del 1271 sobre els corredors, com a especialitat diferenciada, s’agruparen en la confraria de Sant Antoni Abat, la qual obtingué unes ordinacions el 1459 L’ofici és esmentat també a Perpinyà

Dirigí, amb Loïs Méry, el setmanari “Lo Tamborinaire” 1841, al voltant del qual s’agruparen nombrosos escriptors occitans Conreà, sense gaire èxit, el teatre còmic i es destacà, sobretot, com a poeta Lo poëta cassaire 1817 Fou, abans del Felibritge, el més popular dels escriptors provençals

Els aliats s’agruparen en dues posicions Olmütz i Marburg entre les quals es trobava l’exèrcit francès Les condicions climatològiques i la intuïció del pla dels aliats permeteren la victòria de Napoleó Les baixes aliades foren molt superiors a les franceses Amb aquesta derrota finalitzà la Tercera Coalició, i Àustria signà l’humiliant tractat de Pressburg

Hi participaren, entre altres, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i Martí Genís i Aguilar Fundaren periòdics, agruparen una biblioteca de més de 8 000 volums, instituïren premis i celebraren exposicions El 1862 crearen l’Acadèmia Catalana, que estimulà diverses publicacions i organitzà cursos de català i conferències La vida activa de l’entitat es mantingué fins el 1900 en aquest període havia celebrat 440 sessions literàries i 109 vetllades musicals i perdurà, amb petites revifalles, fins el 1921

Conegut aviat amb el nom de Borsí , hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins el 1940 El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica Després del 1940 s’hi installà l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics

Propugnaven la disminució dels imposts i llur intervenció en la direcció de la política, les finances, l’exèrcit i l’administració Com a cap elegiren Carles, duc de Berry, germà de Lluís XI La gran noblesa entrà en la coalició, però aquesta no trobà suport en la mitjana noblesa ni en la petita, en el clericat ni en l’alta burgesia, i el poble els fou hostil El duc de Borbó, Joan II, obrí les hostilitats març del 1465 A Montlhéry 16 de juliol, s’enfrontaren, en una batalla indecisa, les forces del rei i les del comte de Charolais futur Carles el Temerari, i aquest no pogué entrar a París,…

Circumscrit al domini colonial francès africà i antillà i als estats que en sorgiren, fou un moviment essencialment francòfon El terme negritud fou emprat per primera vegada l’any 1935 pels escriptors LSSenghor, ACésaire, ADiop, etc, els quals posteriorment s’agruparen a l’entorn de la revista “Présence africaine” fundada a París el 1947 Després del congrés panafricà d’Alger 1969, el terme caigué en desús i àdhuc fou rebutjat Ha estat considerat tant una dignificació de la identitat de la raça negra com una subordinació encoberta a la cultura europa, sobretot a partir de la…

Els seus membres més destacats foren Louis Terrenoire, secretari general, Jacques Soustelle, André Malraux i René Capitant Triomfà en les eleccions municipals d’octubre d’aquell mateix any 38% dels vots, i en les legislatives del 1951 obtingué 121 diputats L’any següent, l’actitud de De Gaulle provocà la primera escissió de 32 diputats, que formaren 1952 l’Action Républicaine et Sociale El 1953 De Gaulle deixà en llibertat els restants, que s’agruparen en la Union des Républicains d’Action Sociale URAS i els Républicains Sociaux RS, que més tard 1958, amb l’accés al poder de De…

No presentà candidats a les eleccions per tal com refusava la democràcia i preconitzava l’acció directa com a mitjà per a la presa del poder Defensava un nacionalisme xenòfob i la monarquia absoluta, i afirmava que el catolicisme, entès com una institució jeràrquica i disciplinada, era essencial per a França Pius XI, el 1926, condemnà formalment el moviment i el 1928 el declarà herètic La condemnació fou retirada per Pius XII El seu portaveu fou el diari L’Action Française 1908-44 El suport que prestà al govern de Vichy 1940 provocà la seva posterior desaparició Els seguidors de les seves…