Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
aixa
Tecnologia
Eina per a desbastar i obrar fusta.
Consisteix en una fulla ampla i sensiblement corbada, amb un tall en una de les seves vores i amb un ull o anella en la part oposada per on s’emmanega l’eina El mànec s’estén en direcció perpendicular a la del tall i la fulla pot ésser perllongada, més enllà del maneguet, per un apèndix que forma una cabota de martell o una segona fulla amb tall perpendicular o parallel al primer L’aixa és una de les eines utilitzades en la construcció d’embarcacions de fusta
aixa
Crit del carreter per a fer anar l’animal (cavall, mula, etc) endarrere.
mestre d’aixa
Transports
Menestral que a les drassanes de vaixells de fusta treballa aquesta i projecta i construeix tota mena d’embarcacions.
L’any 1392, a Barcelona, els mestres d’aixa establiren llur confraria, la qual es mantingué amb poques modificacions fins el 1710, que s’unificaren mestres d’aixa i de calafat El 1761 s’instituí el gremi de mestres d’aixa i de calafat, de gran importància fins el 1813, que les corts de Cadis decretaren la llibertat de treball Posteriorment, el 1824, es reorganitzaren, però perderen una part del caràcter tradicional, fins que el decret del 2 de maig de 1847 dissolgué tots el gremis de mar
castellet d’Aixa
Castell
Restes d’un antic castell situat al cim (606 m) de la serra del Castellet d’Aixa
(o del Castellet de la Solana
), termenal dels municipis de Xaló i d’Alcanalí (Marina Alta).
orde de l’Aixa
Història
Orde que, segons una tradició tardana de poca credibilitat, fou fundat vers el 1150 per Ramon Berenguer IV amb motiu de la defensa de Tortosa que feren les dones de la ciutat (menades per Marina de Miravall) per salvar-la d’un contraatac àrab.
El distintiu d’aquest orde era un escapulari amb una aixa de grana com a ornament
Josep Aixa i Iñigo
Estàtua de Joan Lluís Vives, obra de Josep Aixa (1880), ubicada al pati de la Universitat de València
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Professor a l’Acadèmia de Sant Carles Residí i treballà a Alemanya i a l’Amèrica del Sud Escultor de la ciutat de València, dirigí les restauracions ornamentals de les torres de Serrans i de la Llotja Féu diverses estàtues per a places i llocs públics de la ciutat, com és ara la de Lluís Vives al pati de la universitat
mamella
Transports
Dibuix en relleu fet damunt les fustes del buc, o amb planxes de fusta prima sobreposades, a la part exterior de la popa i damunt la cinta.
Ve a ésser la marca del mestre d’aixa que ha construït l’embarcació Cada mestre d’aixa té una marca pròpia, la qual li permet d’identificar sempre les embarcacions que ha construït
Xaló
Vista de Xaló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, en una vall ( vall de Xaló
) de les serres prebètiques valencianes orientals, entre la de Bèrnia (1128 m alt.), al S, i la del castellet d’Aixa (606 m alt.), al N, travessada pel curs mitjà del riu de Gorgos, que recull els barrancs del Curt, del Baró i del Masserof.
El terme, allargat de N a S, és flanquejat a ponent per la serra del Ferrer El sòl inculte és de 2 189 ha, el secà de 1 237 ha i el regadiu de 29 ha El 31% és conreat de vinya sobretot per a pansa i el 21% d’ametllers La indústria es redueix a un establiment de serralleria i un celler cooperatiu, a més d’una almàssera cooperativa El repoblament després de l’expulsió dels moriscs fou lent 378 h el 1646 i 450 h el 1713, malgrat la participació de mallorquins, fins que el 1787 assolí 1 584 h poc després del 1857 3 220 h assolí el màxim, però tornà a declinar amb l’emigració Des del 1970 s’ha…
mangra
Pintura
Òxid de ferro vermell, terrós, emprat en pintura.
És utilitzada pels mestres d’aixa per tal de marcar les taules