Resultats de la cerca

La seva situació, en una vall alpina vora el llac Le Bourget, i el seu clima temperat l’han convertida en un centre turístic i balneari fonts sulfuroses, conegut des de l’època romana Notable centre d’esports d’hivern, és servit per una important indústria hotelera i de turisme

La femella és grisa i té una taca blanca entorn de l’ull És originari de la Xina, Japó i Sibèria i ha estat introduït a Europa com a ocell ornamental En alguns països europeus, hom el cria en llibertat, i nia als arbres

És el centre comercial i industrial d’una conca minera que proporciona a la del Ruhr el combustible lignit per a la producció d’electricitat Ciutat fronterera amb Bèlgica i els Països Baixos, és el punt d’entroncament de la xarxa d’autopistes alemanya amb la d’aquests països És un dels principals centres tèxtils del país, especialitzat en llaneria, i compta també amb indústria mecànica agulles, vagons de ferrocarril, siderúrgica i química Centre cultural i d’ensenyament superior Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule Durant l’Imperi Romà era una estació termal, anomenada Aquae Grani , i…

Nucli residencial, més que industrial maquinària agrícola, electrònica i balneari Universitat Turisme Des del 1948 s’hi celebra a l’estiu el Festival d’Ais de Provença, dedicat a l’òpera sobretot del s XVIII —Mozart, Gluck—, però també de Rossini, etc Antic poblat gàllic, fou conquerit 123 aC pel procònsol romà C Sexti Calví Aquae Sextiae Màrius hi vencé els teutons 102 aC Fou assolada pels visigots 445, pels francs, pels longobards i pels musulmans 731 Fou arquebisbat s VI Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, dels casals de Barcelona i d’Anjou Jaume I hi anà el…

Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de FCambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929 Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella plaça d’armes Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau MRubió Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla exposició del 1929

Marquès de Rochefort-Luçay Fundà periòdics, com La Lanterne 1868 i La Marseillaise 1869 Participà en la revolució del 1870 i aprovà la Comuna Deportat a Nova Caledònia 1873, se'n fugà i tornà a França, amnistiat 1880 Diputat 1885, es convertí en partidari del general Boulanger i es decantà cap a un nacionalisme radical

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat d’Aix-Marseille II 1996 Fou professor a la Scripps Institution of Oceanography a La Jolla 2000–07 i investigador del CSIC a l’Institut d’Estudis Avançats de Blanes 2007–08 Fou considerat un del Líders Joves Globals al World Economic Forum de Davos 2008 Rebé el guardó d’explorador emergent de la National Geographic Society 2007 i el premi del Blue Ocean Institute 2008 El 2011 fou designat Explorador Resident de NGS

Féu estudis al Reial Conservatori de la seva ciutat i després treballà amb Erik Werba a Viena i Geoffrey Pearsons i Vera Rosza a Londres El 1982 debutà a l’òpera de Basilea i el 1984 participà en el Festival d’Aix amb La finta giardinera Mozart A partir d’aquell moment desenvolupà una important trajectòria internacional, amb actuacions a Ginebra, Colònia, Berlín i el Covent Garden londinenc El 1987 debutà a la Scala de Milà També treballa el repertori liederístic acompanyada pel pianista Bengt Forsberg Al llarg de la seva carrera ha demostrat una gran qualitat i versatilitat…

Entre les seves obres destaquen Les étapes de la philosophie mathématique 1913, L’expérience humaine et la causalité physique 1922, Le progrès de la conscience dans la philosophie occidentale 1927 i De la connaissance de soi 1931 Manifestà un intellectualisme criticista i matemàtic, ampliat, però, per una anàlisi de les condicions de l’esperit, que el portà a definir la realitat espiritual com a realitat creadora, en un intent de superació de les implicacions que comporten tant l’espiritualisme acrític com l’empirisme o el positivisme