Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Albià
Geologia
Sisè i darrer estatge del Cretaci inferior, situat damunt l’Aptià i sota el Cenomanià.
L’estratotip és a Dienville, departament de l’Aube França
fases austríaques
Geomorfologia
Fases tectòniques del cicle paleoalpí que s’escaigueren vers el límit Aptià-Albià, la primera, i vers el límit Albià-Cenomanià, la segona.
Vraconià
Geologia
Unitat del Cretaci inferior, poc usada, que hom col·locà a l’Albià superior.
Cenomanià
Geologia
Primer estatge del Cretaci superior, situat damunt l’Albià i sota el Turonià.
L’estratotip és a la rodalia de Le Mans nom llatí, Ceromanum
Aptià
Geologia
Cinquè estatge del Cretaci inferior, situat damunt el Barremià i sota l’Albià.
Talteüll
Talteüll
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al massís de les Corberes.
Comprèn tota la vall baixa del Verdoble, des del pas de la Vaca, límit amb el Perapertusès Occitània, fins a les gorges del Verdoble poc abans de l’aiguabarreig d’aquest riu amb l’Aglí i un sector del vessant de l’esquerra de la conca baixa del riu de Maurí, al peu del grau de Maurí, al límit amb la Fenolleda, on hi ha els importants masos de les Fredes i de la Devesa El sector oriental comprèn una bona part de la serra de Talteüll 518 m alt, important massa calcària que constitueix una de les branques més meridionals de les Corberes, continuada, vers el N, després de la vall de Vingrau Els…
Bilbao
Vista de la ciutat de Bilbao, vora el Nerbion
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província de Biscaia, País Basc, situada vora el Nerbion.
El seu nom també comprèn la regió urbana Gran Bilbao, que s’estén 14 km al llarg de la ria del Nerbion, fins a l’Abra, port exterior de la ciutat La vinculació de Bilbao a la mar és determinada per les característiques de la ria del Nerbion, que permet l’entrada de vaixells fins al mateix nucli urbà i, sobretot, per la situació geogràfica del seu emplaçament, a la confluència dels camins de Sant Sebastià Donostia i Vitòria Gasteiz amb el camí a Santander i a Burgos L’expansió de la ciutat començà el 1862 amb l’explotació del mineral de ferro de Somorrostro L’any 1890 l’antic nucli començà a…