Resultats de la cerca

Catedràtic de sociologia i pedagogia dels mitjans de comunicació de masses de la Universitat de Colònia, l’any 1988 s’incorporà al Gran Teatre del Liceu en qualitat de responsable dels departaments de coordinació i producció Com a director artístic del Liceu entre el 1990 i el 1996, impulsà una profunda renovació de la programació d’aquest teatre, amb la presentació de posades en escena innovadores, i alhora polèmiques, com els muntatges de Les noces de Fígaro , de Mozart, i Tannhäuser , de Wagner, que dirigiren Peter Sellars i Harry Kupfer, respectivament També programà obres de directors…

Bon coneixedor de l’antiguitat clàssica, s’especialitzà sobretot en Homer, en la tragèdia i en els mites grecs La seva obra més coneguda, traduïda a diverses llengües, és Geschichte der griechischen Literatur ‘Història de la literatura grega’, 1957-58

Cap del govern 1932-46, féu nombroses reformes socials i preservà la neutralitat de Suècia durant la Segona Guerra Mundial

La seva narrativa, que esdevingué molt popular, és dedicada sobretot a descriure el paisatge i la vida del seu país Cal destacar-ne les novelles Albin Indergand 1901, Frau Sixta 1926, Mütter ‘Mares’, 1946 i Welt im Spiegel ‘Món al mirall’, 1951 i els reculls de narracions Helden des Alltags ‘Herois de cada dia’, 1906, Einsamkeit ‘Solitud’, 1910 i Ernte des Lebens ‘Herència de la vida’, 1950

El cim culminant n’és el Dhaulāgiri I 8167 m, coronat per primera vegada el 1960 per una expedició austrosuïssa liderada per Max Eiselin i formada també per Kurt Diemberger, Peter Diener, Ernst Forrer, Albin Schelbert, Nyima Dorji i Nawang Dorji Els altres pics destacats que conformen el massís són el Dhaulāgiri II 7751 m, el Dhaulāgiri III 7715 m, el Dhaulāgiri IV 7661 m, el Dhaulāgiri V 7618 m i el Dhaulāgiri VI 7268 m Una expedició catalanonavarresa, en la qual participà l’alpinista català Jordi Pons juntament amb els bascos Iñaki Aldaya, Javier Garayoa i Gerardo Plaza, n’…

Director de la revista La Cassette , collaborà en nombrosos diaris i revistes Publicà novelles com ara Boulevard 1956, Les années secrètes de la vie d’un homme 1984, o Le Cygne noir 1995 Les allumettes suédoises 1969, la seva novella més celebrada, i autobiogràfica en gran part, donà lloc a un cicle sota el títol general de Le Roman d’Olivier , que incloïa, entre d’altres, Les noisettes sauvages 1974, Les fillettes chantantes 1980, Olivier et ses amis 1993 i Les Trompettes guerrières 2007 Publicà també reculls de poesia Les fêtes solaires 1955, Dédicace d’un navire 1959, L’oiseau de demain…

Llicenciat en sociologia, inicià la seva vinculació professional al món líric com a crític d’òpera, música, teatre i dansa a diverses publicacions nacionals i internacionals El 1993 fou nomenat director artístic adjunt del Gran Teatre del Liceu, al costat d’Albin Hänseroth, i el 1996, dos anys després de l’incendi que destruí completament el teatre, n’assumí la titularitat artística Des del seu càrrec, ha estat el gran impulsor de la renovació viscuda pel Liceu, tant des del punt de vista artístic com social Afavorí la creació de noves produccions amb directors d’escena catalans…

Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…