Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat Estatal de Moscou, on es graduà el 1949, i posteriorment a l’Institut de Problemes Físics, on es doctorà el 1951 Membre de l’Acadèmia Russa de Ciències i d’altres institucions, fou director de l'Institut per a la Física d’Altes Pressions L’any 1991 anà a treballar a l’Argonne National Laboratory de Chicago, i el 1999 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA Dedicat a la investigació en els camps de la superconductivitat  i la superfluïdesa , se centrà sobretot en la superfluïdesa del He 3 , i formà part del grup…

Publicà contes, poemes i vodevils Akt'or, ‘L’actor’, 1841 Peterburgskij rostovščik, 'L’usurer de Peterburg’, 1844 El trist destí dels pobres de la capital fou el tema de la seva prosa Peterburgskie ugly ‘Racons de Peterburg’, 1845 En 1845-46 edità Fiziologija Peterburga ‘Fisiologia de Peterburg’, recull d’obres d’escriptors gogolians La seva poesia s’enriquí amb l’esperit progressista de l’època N'esčastnye , ‘Els desgraciats’, 1856 Fundà Sovremennik ‘El contemporani’ i influí poderosament en la poesia russa i en la soviètica en general

La seva poesia continua la tradició clàssica a la manera de Puškin Però a partir de l’exili 1920 derivà vers un lirisme més accentuat Conreà també el conte i la novella, fidel al realisme rus del segle XIX Khram solnca ‘El temple del sol’, 1907-11, Gospodin iz San Francisco ‘El senyor de San Francisco’, 1915 Rebé el premi Nobel de literatura 1933

Rebé la influència de Liszt, a qui dedicà el seu poema simfònic Tamara 1858 i la fantasia oriental per a piano Islamey 1968 Glinka li despertà el sentiment nacionalista musical Amb dos companys fundà una escola lliure i gratuïta de música, i el Grup dels 5 amb K'ui, Borodin, Musorgskij i Rimskij-Korsakov El 1883 fou nomenat director de la Societat Musical Russa Començà l’edició de les obres de Glinka, donà lliçons, organitzà i dirigí concerts, fundà associacions i s’interessà més per la música russa en general que no pas per la seva en particular Aquest entusiasme i el gran coneixement que…

Anarcocomunista rus De família aristocràtica, abandonà la carrera militar i estudià geografia, zoologia i antropologia A Suïssa 1872 prengué contacte amb els bakuninistes de la Primera Internacional Tornà a Rússia, on fou empresonat 1874, però aconseguí d’escapar 1876, i residí exiliat a la Gran Bretanya, a Suïssa i a França Es relacionà amb Brousse, Malatesta i Reclus i fundà les revistes Le Révolté , anarcocomunista, a Suïssa 1878, i Freedom , llibertària, a Anglaterra 1886 Escriví Paroles d’un révolté 1885, La conquête du pain 1892 i unes memòries 1902 Defensà la idea de la diversitat d’…

Participà en la batalla de Galítzia 1914 El 1916 comandà l’ofensiva contra l’exèrcit dels imperis centrals a la Bucovina Comandant suprem de l’exèrcit maig del 1917, collaborà posteriorment amb el govern soviètic

Caigué ferit a la guerra civil i el 1924 li començà un procés de paràlisi i ceguesa progressiva En aquestes condicions escriví Kak zakal’alas’ stal’ ‘Com es forjà l’acer’, 1932-34, una descripció de la guerra civil i del restabliment de l’economia L’obra tingué més de 200 edicions a l’URSS i fou coneguda arreu del món

Es formà inicialment com a fonedor ingressà a l’escola militar d’aviació de Čkalov i aconseguí el grau de tinent Arribà a pilot de proves i entrà en l’equip de cosmonautes en entrenament Tripulà el vehicle Vostok I i fou el primer home a fer un vol orbital 12 d’abril de 1961 El 1962 fou nomenat diputat del Soviet Suprem, i sis anys més tard morí d’accident d’aviació Un cràter de la cara oculta de la Lluna porta el seu nom