Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
algonquí | algonquina
Etnologia
Individu d’un poble que comprenia diverses tribus, les quals visqueren a l’E de la ciutat d’Ottawa, al Canadà.
Tret de les tribus situades a la part septentrional del Canadà dedicades a la caça, a la pesca i a la recolleció, les altres foren, en un gran nombre, bàsicament agrícoles i sedentàries Llurs grups ètnics ocupaven la més gran extensió territorial a l’Amèrica del Nord, ja que eren pràcticament presents en el si de totes les àrees culturals d’aquella regió El seu nom prové de la família lingüística algonquina, a la qual pertanyent aquestes tribus
micmac
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu ameríndia que habita les costes de Nova Escòcia i les illes del Cap Breto i del Príncep Eduard i de Terranova.
Llur llengua és de la família algonquina
beothuk
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indi de l’Amèrica del Nord que habitava l’illa de Terranova, extingit el 1829, després de l’ocupació de l’illa, d’ençà del s XVIII, pels indis micmac i pels europeus.
Es diferenciaven considerablement dels pobles veïns tant per llurs característiques racials com per llur cultura material, molt primitiva La llengua, no prou coneguda, no pot ésser inclosa amb seguretat dins la família algonquina
Kateri Tekakwitha
Història
Iroquesa, de la tribu mohawk.
Filla d’un iroquès i d’una algonquina cristiana, quedà òrfena als quatre anys Batejada el 1676, fugí de la família per tal de practicar plenament el cristianisme i es refugià a la missió de Sault-Saint-Louis o de Caughnawaga Féu vot de castedat en la vida secular Fou beatificada el 1981 pel papa Joan Pau II
xeiene
Etnologia
Individu d’una tribu de llengua algonquina.
Al segle XVII els xeienes poblaven la zona central de l’actual Minnesota, i al segle XVIII foren desplaçats cap a l’oest pels europeus fins a l’alt Missouri, on adoptaren l’horticultura Al final del mateix segle, empesos pels dakotes, hagueren d’emigrar cap al SW, al peu de les muntanyes Rocalloses Wyoming i Colorado, on esdevingueren caçadors del bisó Vers la meitat del segle XIX es dividiren en dos grups els xeienes del nord uns 2000 individus el 1970, que habiten actualment una reserva de Montana, i els del sud uns 3000 el 1970, que, amb els arapahos, ocupen un territori d’Oklahoma…
atsina
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de la llengua algonquina parlat pels atsines.
cree
Etnografia
Individu d’una tribu índia del Canadà, de la família lingüística algonquina.
Els crees actualment uns 10 000 viuen de la cacera i de la pesca
ojibwa
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, que parla una llengua de la família lingüística algonquina.
Inicialment habitaven a les ribes dels llacs Huron i Superior, entre el Canadà i els EUA Actualment són uns 30 000 individus, que habiten a les reserves del Canadà i dels EUA El nom d' ojibwa era, de fet, un sobrenom que significava “de tan arrugat sembla rostit”, i es referia als cosits en forma d’arruga que duien llurs mocassins
atsina
Etnologia
Individu d’un poble de parla algonquina de l’Amèrica del Nord conegut també pel nom de gros ventre
de les Praderies.
A mitjan sXIX, els atsines eren establerts prop del riu Milk, entre el Saskatchewan del Sud i l’alt Missouri, i vivien entre els blackfeet ‘peus negres’, amb els quals es trobaven confederats Actualment romanen en reserves de l’estat de Montana, EUA
abnaki
Etnologia
Individu d’una tribu ameríndia de la família algonquina que habitava el NE d’Amèrica del Nord, entre el riu Sant Llorenç i la mar.
Actualment estan assimilats a la població francoparlant de Quebec i de Maine