Resultats de la cerca
Es mostren 5807 resultats
desenvolupament en sèrie

Desenvolupament en sèrie de potències d’algunes funcions
©
Matemàtiques
Expressió d’una funció real, de variable real o complexa,
f(x) ∞
, en termes d’una sèrie de funcions
:
.
La legitimitat d’aquesta igualtat depèn de la convergència de la successió de sumes parcials, en el domini de definició de fx Hom empra, generalment, el desenvolupament en sèrie de potències o sèrie entera, que resulta del teorema de Taylor , i, en el cas de funcions periòdiques, hom empra el desenvolupament en sèrie de Fourier anàlisi de Fourier
Pere Joan Comes
Portada del Llibre d’algunes coses assenyalades de Pere Joan Comes
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Canonge, arxiver i cronista.
Conegut principalment pel seu Llibre d’algunes coses assenyalades , format vers el 1583, mentre era escrivent del racional de la ciutat de Barcelona, amb còpia de gran nombre de documents municipals dels anys 1423-1579, trets en llur majoria dels Llibres de solemnitats i del Manual de novells ardits , i encapçalats per una curiosa història de Joan Fiveller i l’anomenat vectigal de la carn conté així mateix, una còpia de les Llaors de Barcelona , redactades el 1444 La divulgació de documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemma a presó, la qual, per ésser…
sa Tuna

Torre de guaita i detall d’algunes cases de Sa Tuna, a Begur
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim del municipi de Begur (Baix Empordà), situat a cala sa Tuna
, al S de la cala d’Aiguafreda i tancada al S per la punta de Plom.
Antic barri de pescadors, és un conegut nucli turístic, amb un bon nombre de xalets
musicoteràpia
Tractament d’algunes malalties mitjançant la utilització de música.
Hom utilitza aquesta disciplina en el tractament d’algunes alteracions psiquiàtriques davant de les quals la paraula no és un mitjà adequat de comunicació, com és ara l’autisme
halitosi
Patologia humana
Mala olor de l’aire expirat per algunes persones.
Es presenta en infeccions superiors de l’aparell respiratori, especialment en la bronquièctasi i en l’abscés pulmonar, així com en l’estomatitis, la gingivitis, la càries i algunes malalties del tram superior de l’aparell digestiu Es pot produir també en fumadors empedreïts
cavalcada
Folklore
Desfilada solemne a cavall, pròpia d’algunes festivitats cíviques o religioses.
Foren característiques, des de l’edat mitjana, la dels consellers de Barcelona el dia d’Any Nou cavalcada de Ninou, o la que hom feia en ocasió de l’entrada solemne dels reis a la ciutat Encara es conserva en la colcada de les festes de les poblacions de Menorca, als Tres Tombs de Barcelona i en les festivitats del dia de la festa de la Conquista de Palma i de Sant Dionís de València Com a continuació de les festes populars de l’enterrament del carnestoltes s’originaren les cavalcades de la rua barcelonina, prohibides a la postguerra i durant un temps substituïdes per les de les festes de la…
bergantina
Transports
Vaixell de vela mediterrani amb algunes característiques del xabec i altres del bergantí.
Normalment arborava dos pals, a més del bauprès, sense cofes ni creuetes el trinquet, amb veles rodones, i el major, amb vela llatina Algunes bergantines arboraven tres pals major i mitjana amb aparell llatí i trinquet amb veles rodones, i d’altres arribaren a portar aparell de goleta Aparegué a la mateixa època del bergantí i fou emprada en tota mena de navegacions
datiu
Gramàtica
Cas del paradigma de la flexió nominal d’algunes llengües indoeuropees.
Aquest morfema gramatical fou introduït pels grecs, que tenien del funcionament de la llengua una concepció condicionada per diverses realitats extralingüístiques, i el definiren a partir de la consideració dels “significats” que completava L’anomenaren dotikḗ o bé epistaltikḗ , és a dir, el cas que regien els verbs relacionats amb els conceptes donar o dirigir En el llatí, Varró li donà el nom casus dandi ‘el cas de donar’ Fonamentalment, el datiu servia per a designar la unitat gramatical que completava el nucli del predicat, indicant-ne la direcció o la destinació, però aquest valor…
regne antàrtic

El gel és el principal protagonista del paisatge del regne antàrtic, en el qual viuen animals com ara algunes espècies de foques
© Fototeca.cat-Corel
Geobotànica
Regne fitogeogràfic que comprèn les illes oceàniques australs desproveïdes de vegetació arbòria (Kerguelen, Tristan da Cunha, etc), l’extrem meridional d’Amèrica, l’alta muntanya andina i el continent antàrtic.
La flora hi és molt pobra, fins i tot en comparació amb les terres àrtiques unes 40 espècies de fanerògames autòctones en total, de les quals només tres corresponen al continent antàrtic, i l’endemisme és gairebé general, llevat d’alguns gèneres que s’estenen fins a Nova Zelanda i al sud-est d’Austràlia i fan pensar en una possible antiga connexió entre totes les terres australs
parenquímula
Zoologia
Larva d’algunes esponges constituïda per un full extern flagel·lat i una massa parenquimàtica interna.
El seu origen és una blàstula formada per un conjunt de cèllules flagellades exteriors que envolten una cavitat interna Algunes cèllules emigren cap a l’interior fins a omplir la cavitat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina