Resultats de la cerca
Es mostren 5891 resultats
Pere Joan Comes
Portada del Llibre d’algunes coses assenyalades de Pere Joan Comes
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Historiografia catalana
Canonge, arxiver i cronista.
Vida i obra És conegut principalment pel Llibre d’algunes coses assenyalades , escrit vers el 1583, mentre era escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de la ciutat de Barcelona La divulgació dels documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemna a presó, el 1584, amb la qual s’intentava evitar que fugís a Castella i la confiscació de l’obra, que restà a l’escrivania del racional Per ser canonge, pogué complir en forma canònina i durant poc temps Després d’aquest afer, marxà a Roma, al servei d’Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de…
, ,
desenvolupament en sèrie

Desenvolupament en sèrie de potències d’algunes funcions
©
Matemàtiques
Expressió d’una funció real, de variable real o complexa,
f(x) ∞
, en termes d’una sèrie de funcions
:
.
La legitimitat d’aquesta igualtat depèn de la convergència de la successió de sumes parcials, en el domini de definició de fx Hom empra, generalment, el desenvolupament en sèrie de potències o sèrie entera, que resulta del teorema de Taylor , i, en el cas de funcions periòdiques, hom empra el desenvolupament en sèrie de Fourier anàlisi de Fourier
sa Tuna

Torre de guaita i detall d’algunes cases de Sa Tuna, a Begur
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim del municipi de Begur (Baix Empordà), situat a cala sa Tuna , al S de la cala d’Aiguafreda i tancada al S per la punta de Plom.
Antic barri de pescadors, és un conegut nucli turístic, amb un bon nombre de xalets
musicoteràpia
Tractament d’algunes malalties mitjançant la utilització de música.
Hom utilitza aquesta disciplina en el tractament d’algunes alteracions psiquiàtriques davant de les quals la paraula no és un mitjà adequat de comunicació, com és ara l’autisme
halitosi
Patologia humana
Mala olor de l’aire expirat per algunes persones.
Es presenta en infeccions superiors de l’aparell respiratori, especialment en la bronquièctasi i en l’abscés pulmonar, així com en l’estomatitis, la gingivitis, la càries i algunes malalties del tram superior de l’aparell digestiu Es pot produir també en fumadors empedreïts
cavalcada
Folklore
Desfilada solemne a cavall, pròpia d’algunes festivitats cíviques o religioses.
Foren característiques, des de l’edat mitjana, la dels consellers de Barcelona el dia d’Any Nou cavalcada de Ninou, o la que hom feia en ocasió de l’entrada solemne dels reis a la ciutat Encara es conserva en la colcada de les festes de les poblacions de Menorca, als Tres Tombs de Barcelona i en les festivitats del dia de la festa de la Conquista de Palma i de Sant Dionís de València Com a continuació de les festes populars de l’enterrament del carnestoltes s’originaren les cavalcades de la rua barcelonina, prohibides a la postguerra i durant un temps substituïdes per les de les festes de la…
bergantina
Transports
Vaixell de vela mediterrani amb algunes característiques del xabec i altres del bergantí.
Normalment arborava dos pals, a més del bauprès, sense cofes ni creuetes el trinquet, amb veles rodones, i el major, amb vela llatina Algunes bergantines arboraven tres pals major i mitjana amb aparell llatí i trinquet amb veles rodones, i d’altres arribaren a portar aparell de goleta Aparegué a la mateixa època del bergantí i fou emprada en tota mena de navegacions
parenquímula
Zoologia
Larva d’algunes esponges constituïda per un full extern flagel·lat i una massa parenquimàtica interna.
El seu origen és una blàstula formada per un conjunt de cèllules flagellades exteriors que envolten una cavitat interna Algunes cèllules emigren cap a l’interior fins a omplir la cavitat
datiu
Gramàtica
Cas del paradigma de la flexió nominal d’algunes llengües indoeuropees.
Aquest morfema gramatical fou introduït pels grecs, que tenien del funcionament de la llengua una concepció condicionada per diverses realitats extralingüístiques, i el definiren a partir de la consideració dels “significats” que completava L’anomenaren dotikḗ o bé epistaltikḗ , és a dir, el cas que regien els verbs relacionats amb els conceptes donar o dirigir En el llatí, Varró li donà el nom casus dandi ‘el cas de donar’ Fonamentalment, el datiu servia per a designar la unitat gramatical que completava el nucli del predicat, indicant-ne la direcció o la destinació, però aquest valor…
jònic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte o conjunt de dialectes parlats en algunes zones del món grec antic.
Presenta diverses variants l’oriental Àsia Menor, el central Cíclades i l’occiental Eubea, que té algunes afininitats amb l'àtic Homer i Hesíode, els poetes elegíacs i els iambògrafs, i també la prosa a l’inici, feren ús d’aquest dialecte, que, en el conjunt de parles de Grècia, era la que oferia una afinitat més gran amb l’àtic Per això hom parla de grup jonicoàtic , per les característiques comunes d’ambdós dialectes η en lloc de ā , metàtesi quantitativa νέϖέ per ναόέ, ν efelcística, desinència secundària -σαν de la tercera persona del plural, pèrdua de la digamma, ús de la partícula…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina