Resultats de la cerca

Nascut en una família de tradició carlina, professà un temps en l’orde caputxí a Lecaroz, que, per circumstàncies familiars, hagué d’abandonar per tal d’exercir com a mestre Fundador de l’Orfeón Pamplonés 1898, el 1899 fou ordenat sacerdot després d’obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València Doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, desenvolupà una notable tasca pastoral en aquesta ciutat El 1927, a instàncies del nunci Tedeschini, fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1930 de Barcelona Durant la Segona República, una…

És una vall transversal pirinenca de relleu suau, regada pel curs alt del riu Bidasoa Situada al vessant atlàntic dels Pirineus, té un clima oceànic molt humit temperatura mitjana anual de 13°C i 1 500 mm de pluja anual, que dóna lloc a una gran extensió de praderies i boscs de faigs, castanyers i roures de propietat comunal La població és disseminada, i es reparteix en quinze pobles Almandoz, Aniz, Ariskum —de molta anomenada perquè hi viuen els cagots cagot—, Arraiotz, Amaiur, Azpilkueta, Berroeta, Ziga, Eluete, Errazu, Garzain, Irurita, Lekarotz, Oronoz-Mugaire i Elizondo L’…

Sacerdot en 1956-70 Es formà a la seva ciutat natal, on fou deixeble de N Almandoz Més tard amplià els estudis musicals al Conservatori de Música de Madrid, on fou deixeble, entre d’altres, de Conrado del Campo A París continuà la seva formació amb Lazare Lévy i Nadia Boulanger El 1954 esdevingué professor d’història i estètica de la música al Conservatori de Sevilla, el 1956 ocupà el lloc de catedràtic en aquest centre, i posteriorment en fou subdirector 1963 i director 1968-78 El 1964 deixà definitivament la docència per dedicar-se de ple a la tasca compositiva Si bé les seves…

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’…