Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Altea
Vista d’Altea (Marina Baixa)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Marina Baixa en una estreta plana litoral del vessant de les serres bètiques valencianes.
Pel N tanca el terme la serra de Bèrnia 1128 m, tallada per la imponent fenedura del Mascarat —que aprofita la carretera— i que mor a la costa en el morro del Toix La resta del municipi és baixa, accidentada per nombrosos turons, presidida des de l’aiguabarreig pels rius Guadalest i d’Algar Al litoral es troben diverses platges elevades plistocèniques i un aflorament volcànic al cap Negret Els perills de la mar no deixaren prosperar gaire la població fins ben avançat el segle XVII 2000 h, que al final del segle següent passaren a 4800 Al llarg del segle XIX i fins el 1960 la població s’…
Altea
Mitologia
Muller d’Eneu, rei del Calidó i mare de Meleagre; es penjà després d’haver causat voluntàriament la mort del seu fill.
Altea la Vella
Llogaret
Llogaret del municipi d’Altea (Marina Baixa) situat al sector septentrional del terme, a 2,5 km de la costa i al peu de la serra de Bèrnia.
Hi passa la carretera de l’Olla a Callosa d’en Sarrià Una font d’aigua mineromedicinal de propietats diürètiques fou el motiu d’un projecte de construcció d’un balneari L’església de Santa Anna, abans dependent de la parròquia d’Altea, ha estat erigida en parròquia
Albalat d’Altea
Història
Antiga alqueria del municipi d’Altea (Marina Baixa).
És esmentada ja el 1272
Torre d’Altea
Despoblat
Despoblat del terme de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa), proper a Micleta, esmentat al s XVI.
comtat d’Altea
Història
Títol concedit el 1920 al diputat a corts per Pego (Marina Alta) i subsecretari del ministeri del treball, Josep Jorro i Miranda.
la Serra d’Altea
Urbanització
Urbanització del municipi d’Altea (Marina Baixa), situada al N del terme, amb població majoritàriament procedent dels països del centre d’Europa.
la Foia d’Altea la Vella
Caseria
Caseria del municipi d’Altea (Marina Baixa), a l’est d’Altea la Vella.
malví
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, que ateny fins a 2 m d’alt, coberta d’un toment gris; és de fulles ovatotriangulars i de flors de color rosa o d’un lila pàl·lid.
Es fa en terrenys humits, especialment en maresmes i salobrars Les arrels, les fulles i les flors són emprades en forma d’infusió i de maceracions, per llurs propietats emollients, bèquiques i antihemorroidals Amb la mescla del decuit i de la infusió hom prepara el xarop de malví
Francesc Martínez i Martínez
Folklore
Història
Erudit i folklorista.
Llicenciat en dret 1899, fou vicepresident de Lo Rat-Penat i membre 1913 i degà 1941-43 del Centre de Cultura Valenciana Participà activament en els congressos de la corona d’Aragó Escriví Martín Juan de Galba, coautor de Tirant lo Blanch 1916, Algo de bibliografía valenciano-vicentista 1920, El derecho consuetudinario en Altea 1927 i nombrosos treballs sobre història, arqueologia i temes cervantistes Publicà tres volums de Folklore valencià Coses de la meua terra 1912, 1920, 1947, dels quals hom ha fet una selecció a Coses típiques de la Marina 1970