Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
ambigu | ambigua
Matemàtiques
Dit de la gramàtica en la qual existeix un mot m que es pot generar de dues maneres diferents.
En aquesta gramàtica hi ha dos arbres arrelats en la variable inicial, diferents, amb els quals s’obté m
gènere ambigu
Lingüística i sociolingüística
Gènere atribuït per la gramàtica tradicional als noms de cosa que hom pot usar indistintament en tots els gèneres.
claudàtor
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels signes [ ] usats per a incloure-hi quelcom interpolat en un text, que no forma part del context (una referència, una variant, una correcció, etc), i en matemàtiques, per a indicar que diferents quantitats són sotmeses a una mateixa operació.
Els usuals són per a indicar què sobra, i < > incloent què cal afegir En diplomàtica i còdexs mancats, o 〚〛designen compleció L’ús de per a desfer una abreviació no és recomanable, fora d’un cas ambigu ayn o any
franquesa
Història del dret
A l’edat mitjana, condició de llibertat civil o d’exempció de prestació de les càrregues o d’imposts.
De contingut ambigu i indeterminat, afectava un ampli predi o heretat, més correntment un lloc o una comunitat veïnal, o dominis eclesiàstics o senyorials El seu fonament estava, bé en el manteniment de la condició originària de llibertat política i civil, bé en l’obtenció d’una carta de franquesa del senyor o sobirà
Josep Ribelles i Comín
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliògraf i erudit.
Des del 1898 residí a Barcelona, on treballà com a bibliotecari Hi fundà la revista Barcelona Urbana i la collecció “Biblioteca Valenciana Popular” 1913, les obres de la qual prologà Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu davant la qüestió de la catalanitat idiomàtica del País Valencià Collaborà a diverses publicacions erudites catalanes Les seves obres més importants són Intereses económicos, agrícolas y mercantiles de Castellón 1905 i Bibliografía de la lengua valenciana 1915-43
El Tres de Maig de 1808
Museo Nacional del Prado
Pintura
Pintura a l’oli (2’66 X 3’45 m; Madrid, Museo del Prado) feta el 1814 per Francisco Goya.
Representa els afusellaments per part de les tropes franceses d’un grup de madrilenys que resistien l’ocupació Fa parella amb El Dos de Maig a la Puerta del Sol Prado, i l’autor els féu potser per tal de fer oblidar al règim de Ferran VII el seu ambigu collaboracionisme amb Josep Bonaparte Cal considerar l’obra com una renovació absoluta del quadre d’història, la irrupció en l’art d’un realisme sagnant i d’una llibertat tècnica sense precedents que obre el camí no sols al Romanticisme especialment el francès sinó a tota la pintura moderna
Joan Romagosa i Pros
Història
Guerriller absolutista i general carlí.
Participà en la guerra del Francès i fou un dels caps de la insurrecció reialista del 1822 Acabada la lluita, fou nomenat mariscal de camp i governador del corregiment de Mataró 1825 en l’aixecament dels Malcontents tingué un paper ambigu segons sembla, després d’haver encoratjat la insurrecció i d’haver fet un viatge a Madrid en defensa dels revoltats, es mantingué fidel al govern Ascendit a general el 1831, anà a França a la mort de Ferran VII i tornà el 1834 com a comandant general de les forces carlines de Catalunya Però mentre preparava l’alçament fou detingut i portat a…
Jacques Laurent
Literatura francesa
Escriptor francès.
Periodista, es llicencià en lletres 1939 i durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb el règim de Vichy Utilitzà molts pseudònims, el més famós dels quals, Cécil Saint Laurent , l’emprà per a signar llargues novelles històriques, com el seu best-seller Caroline chérie 1947 Publicà, a més, violents libels Paul et Jean-Paul , 1951, contra Sartre, féu crítica teatral, pintura, guions de cinema, assaigs històrics, etc Amb el seu nom autèntic és autor de Les corps tranquilles 1948, Le petit canard 1954, Les bêtises 1971, premi Goncourt, Histoire égoïste 1976, itinerari intellectual Roman du…