Resultats de la cerca

Tècnicament el terme es refereix tant als cenobites com als eremites, però a la pràctica ha estat aplicat als últims, és a dir a persones que viuen completament soles D’anacoretes, se'n troben a moltes de les religions històriques hinduisme, budisme, islamisme, judaisme Dins el cristianisme, els anacoretes generalment han volgut donar testimoni, amb la seva forma de vida, del caràcter sobrenatural del regne de Déu Al començament duien aquesta mena de vida sense cap lligam jurídic Més tard, a l’edat mitjana, l’Església la regulà cenobita ¦ eremita

Retirat al desert de Nítria vers el 270, la seva fama d’home de pregària, de lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, i així restaren establerts els primers grups d’anacoretes Es dedicà també a la predicació contra els arrians a ciutats com Alexandria La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, escrita per Atanasi vers el 360, contribuí molt a difondre el monacat Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant i la seva festa se celebra amb el nom de sant Antoni Abat A Menorca hom l’invoca com a patró, per tal…

Visqué durant més de quaranta anys a les contrades desèrtiques de la comarca d’El Bierzo, després d’una joventut dissoluta Sofrí persecució per part d’alguns monjos, però la seva innocència fou finalment reconeguda El seu escrit més important és l' Epistola beatissimae Egeriae laude , perquè serví per a la identificació de la pelegrina i escriptora Egèria

El nom deriva dels seguidors del monjo sant Maró s IV-V, anacoreta a Apamea de Síria Hom ha discutit si els maronites foren o no monoteletes Sembla que es mantingueren calcedonians estrictes, a causa de llur aïllament, i que es diferenciaren tant dels monoteletes com dels calcedonians que adoptaren posteriorment el ritu bizantí melquita als s VIII-IX els maronites es refugiaren al Líban i alguns anaren a Xipre, on encara en subsisteixen uns quants grups A partir de les croades, els maronites, tots catòlics, foren molt llatinitzats en llurs tradicions

El seu tema central és el món de la seva regió nadiua, copsat amb una extraordinària potència de llenguatge i amb un vitalisme desbordant El material lingüístic és decisiu en les seves visions d’un món elemental, la barbàrie i vigor del qual ultrapassen el simple regionalisme literari tot incidint en una problemàtica en la qual l’amor ocupa el paper fonamental De la seva amplíssima obra cal destacar Terras do Demo 1913, Malhadinhas 1922, Andam faunos pelos bosques 1926, SBanaboião, anacoreta e mártir 1937, A Casa Grande de Romarigães 1957 i Quando os lobos uivan 1958

Anacoreta des de setze anys prop d’Antioquia, per defugir els curiosos visqué durant quaranta anys sobre una columna, d’on el sobrenom estilita , dedicat a l’adoració i a la intercessió Aquest nou gènere d’ascetisme atragué nombrosos pelegrins i imitadors Amb fama de taumaturg, exercí una considerable influència, sobretot en la causa de l’ortodòxia de Calcedònia La seva columna fou motiu de veneració i hom hi construí la basílica i el monestir de Qal'at Sim'an La seva festa és celebrada el 5 de gener pels llatins i el 2 de setembre pels orientals

Inicià la seva formació artística a l’Escola d’Arts i Oficis de Tenerife A vint anys s’installà a Madrid, on conegué el seu mestre DVázquez Díaz L’any 1960 viatjà a Bèlgica i Holanda amb una beca de la Fundación Juan March Participà a la Biennal de Venècia 1963 Reconegut amb el Premio Nacional d’arts plàstiques del ministeri de cultura 1998, el 2005 presentà la seva primera exposició retrospectiva a l’IVAM de València El mateix any rebé el Premio Canarias de belles arts L’artista ha recollit, des dels seus inicis, la influència de la transició tràgica barroca i de les pràctiques de meditació…

Publicà en sànscrit comentaris al Brahma-sûtra de Bādarāyana i inicià les teories dualistes del Brahmā o Absolut, oposant-se al monisme tradicional i rigorós de la seva escola que li donà ´Sankara s VIII-IX

El més cèlebre fou sant Simeó Estilita