Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
aneurisma
Patologia humana
Bossa formada per la dilatació de les parets d’una artèria, en un punt delimitat i en comunicació amb la llum del vas.
Causa tot sovint hemorràgies, embòlies motivades pels coàguls sanguinis formats al seu interior i lesions dels òrgans circumdants Pot ésser congènit o consegüent a una acció patològica posterior al naixement traumatisme, sífilis, arterioesclerosi, sèpsia, etc Segons la forma que presenta hom parla d’aneurisma fusiforme, sacciforme, varicós, etc L' aneurisma dissecant , localitzat molt sovint a l’aorta, és causat per la infiltració de sang entre les túniques de l’artèria l' aneurisma arteriovenós comporta un sac aneurismàtic que comunica una artèria amb…
aneurisma cardíac
Patologia humana
Dilatació d’una part d’un ventricle del cor, semblant a un aneurisma, consegüent a un infart de miocardi.
aneurisma verminós
Veterinària
Malaltia ocasionada per l’estròngil armat, nematode de 2 a 3 cm de llargària, en parasitar la capa muscular de les artèries de diversos mamífers (cavalls, vedells, etc), especialment dels individus joves.
agulla d’aneurisma
Agulla amb mànec emprada en la lligadura dels vasos.
Théodore Tuffier
Cirurgià francès.
Destacà en cirurgia vascular, cardíaca i pulmonar Fou l’introductor de la raquianestèsia a França, seguint l’exemple de l’alemany Bier Fou un dels primers a practicar el pneumotòrax extrapleural i l’ablació de l’aneurisma aòrtic
Rodolf H. Matas
Cirurgià.
Fill de Narcís Hereu i Matas i de Teresa Jordà i Ponsjoan, d’infant residí, sembla, un quant temps a Sant Feliu de Guíxols Es doctorà en medicina a la Universitat de Louisiana 1880, on fou professor d’anatomia 1886 i de cirurgia 1894, branca en la qual assolí un gran prestigi Presidí un gran nombre de societats científiques descriví un nou procediment de tractar l’aneurisma endoaneurismorràfia o operació de Matas-Bickman i establí contactes amb cirurgians barcelonins
disfàgia
Patologia humana
Deglució difícil deguda a un trastorn del pas dels aliments en un punt situat entre la boca i l’estómac.
Així, hom distingeix la disfàgia bucofaríngia , que inclou la disfàgia per aptialisme, la disfàgia dolorosa odinofàgia de les amigdalitis, les faringitis i les laringitis, la disfàgia obstructiva per cossos estranys o per tumoracions, la disfàgia paralítica per processos miopàtics o dels nervis bulbars, la disfàgia espàstica del tètan, de la intoxicació per estricnina i de certes encefalitis, i la disfàgia histèrica, i la disfàgia esofàgica , les causes de la qual són l’obstrucció mecànica per processos intrínsecs, com és ara les cicatrius retràctils per esofagitis, úlceres, neoplàsies, etc,…
aneurismorràfia
Sutura del sac d’un aneurisma per procediments diversos.
sac aneurismal
Anatomia animal
Sac que formen les parets dilatades d’una artèria afectada d’un aneurisma sacciforme.
tos aneurismàtica
Patologia humana
Varietat de tos associada a un aneurisma i que va acompanyada amb freqüència de paràlisi d’una corda vocal.