Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
ànim
L’ànima en tant que vol, en tant que és principi d’activitat.
estat d’ànim
Psicologia
Estat psíquic de l’individu condicionat per les circumstàncies que l’envolten d’una part i, de l’altra, per la seva situació intrapsíquica.
estabilitzador de l’estat d’ànim
Farmàcia
Psicofàrmac utilitzat per a prevenir l’aparició de noves fases en el tractament del trastorn bipolar.
S'utilitza normalment associat amb altres tractaments antidepressius
animus
Dret
En llenguatge jurídic, paraula usada per a expressar el concepte d’ànim.
Un determinat animus o ànim és necessari per a la validesa de certs actes o negocis jurídics o per a la comissió d’alguns delictes així, són utilitzades, entre d’altres, les locucions animus donandi o intenció de fer donació, animus lucrandi , dit també ànim de lucre, o intenció d’obtenir beneficis econòmics de determinats actes, animus dereliquendi o intenció del propietari d’abandonar una cosa perdent-ne la propietat abandó, animus iniuriandi o intenció de fer injúria
fractura
Dret penal
Força en les coses.
Constitueix una circumstància que, si es dóna en l’apoderament de béns immobles amb ànim de lucre, obliga a qualificar-lo de robatori
prevenció
Predisposició de l’ànim, especialment desfavorable.
felicitat
Filosofia
Estat de l’ànim plenament satisfet.
La noció de felicitat ha desenvolupat un paper en la història de l’ètica sobretot entre les morals antigues que hom pot caracteritzar com a eudemonistes, fins al punt que les doctrines filosòfiques han estat configurades segons la manera com cadascuna creia que hom podia aconseguir la felicitat Així, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat etc
emotivisme
Filosofia
Teoria desenvolupada per alguns filòsofs pertanyents al corrent neopositivista (A.J Ayer i C.L. Stevenson entre d’altres).
Segons la qual hom no pot considerar pròpiament com a proposicions les expressions de tipus ètic i valoratiu, per tal com únicament revelen els estats d’ànim de qui les profereix i no són verificables