Resultats de la cerca
Es mostren 643 resultats
ànima
Ànima d’un perfil metàl·lic
© fototeca.cat
ànima
Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals, portant a terme la momificació d’un difunt, procés imprescindible per aturar la corrupció del cos, seu de l’ànima
© Corel Professional Photos
Filosofia
Religió
Principi vital dels éssers vivents, especialment de l’home.
En llur forma més antiga, les concepcions de l’ànima van lligades a idees d’índole religiosa, sobretot en relació amb una mena de comprensió intuïtiva del propi destí En les cultures primitives pigmeus, civilitzacions australianes més antigues, americanes de l’Àrtic hom troba gairebé sempre representacions d’una ànima o alè, que abandona l’home a la seva mort i sobreviu en un lloc inaccessible Sobre aquesta concepció és basada una perspectiva moral de l’home, en tant que la sort del més enllà depèn de les accions bones o dolentes que hom ha fet durant la vida A més de l’ànima com a alè, els…
ànima
Militar
Buit o interior del canó d’una arma de foc per on passa el projectil en disparar-la.
Pot ésser llisa o bé estirada si hom vol donar al projectil un moviment rotatiu que faciliti la perforació de l’aire augmentant l’estabilitat de la trajectòria i l’abast L’ànima pot ésser també seguida quan, des de la boca a la recambra, té el mateix diàmetre, o bé recambrada quan la recambra té un diàmetre més gran La longitud de l’ànima se sol expressar en calibres Així, un obús de 105/26 té un ànima de 26x105 mm de longitud
ànima
Filosofia
Religió
L’ànima considerada com a entitat separada del cos després de la mort.
ànima
Allò que és, respecte a una cosa, com l’ànima respecte al cos, part essencial d’una cosa, que li dóna vida, vigor, força, etc.
ànima
Psicologia
Segons la psicologia de Carl Gustav Jung, arquetipus de la psique masculina que representa la seva feminitat inconscient.
ànima
Història
Llista que servia de matriu a la insaculació
, a les corporacions catalanes anteriors al decret de Nova Planta.
ànima
Tecnologia
Part interna dels fils metàl·lics d’ornamentació, cordes, cordes d’instruments musicals o cables metàl·lics, a l’entorn de la qual són disposats altres fils, cordons, etc, que els donen l’aspecte exterior, la desitjada sonoritat, resistència, etc.
També, part central d’un perfil metàllic, d’una biga, que n'uneix les ales
ànima
Música
Fusteta d’avet de forma cilíndrica que hom posa dins els instruments de la família del violí, entre el fons i la tapa, aproximadament sota el peu dret del pontet (al costat de la corda més prima), per comunicar les vibracions de la tapa al fons i sostenir la pressió que produeixen les cordes sobre la tapa a través del pontet.
La seva collocació influeix molt en la qualitat del so de l’instrument